Pilar García, la malalta de càncer terminal de 55 anys que va anunciar a principis de novembre la seva decisió de treure's la vida per evitar l'agonia que... l'esperava, va morir el cap de setmana passat. Va morir com desitjava, a casa seva, a Madrid, envoltada dels seus éssers estimats i conscient, tot i que no com tenia planejat. Finalment, no va necessitar prendre la medicació que tenia preparada per provocar-se la mort, ja que la seva malaltia va experimentar un inesperat repunt la setmana passada, cosa que la va portar a sol·licitar que li apliquessin una sedació terminal domiciliària que va acabar amb la seva vida. Vaig parlar d'ella quan va sortir la noticia a primers de novembre , no ha fet falta que es llevés la vida, ha traspassat de manera natural a casa seva i envoltada pels seus, com hauria de ser el et de morir-se. 
De jove que m'ha preocupat molt la mort, vaig escriure fa temps un poema que parla del fet de morir-se a casa, al llit i envoltat dels teus, i nu:
M'agradaria

M’agradaria si fos possible
estar conscient en el moment
de la meva mort.
Crec que és un dret
acomiadar-te dels teus,
i fer-ho també de tu mateix,
car saps no us tornareu
a trobar mai més,
que en tancar els ulls
per última vegada, 
et sentiràs envoltat per la foscor, i
una sensació d’angoixa infinita.


*
Nu

Nu vaig néixer, nu vull morir
i al llit, que és on pertoca
sense mes embolcall
que les meves despulles
i els records que m'emporti
aixoplugats en el conscient.
Nu vaig néixer, nu vull morir,
sense cerimònies, plors
ni aldarulls innecessaris.
Que n'aprofiti la ciència
quan resti de mi que valgui la pena
i cremeu la resta que és més higiènic.
Vull que llenceu les cendres
en un lloc on no contaminin
o bé en un que, com el Ripoll
ho està tant, que ja no li bé d'aquí.
Nu vaig néixer, nu vull morir
Ja veieu que no demano molt
només que es respecti el meu desig.

 *

Descansi en pau Pilar