Sovint ens queixem de que anem enrere, que no avancem, que cada vegada estem pitjor, i penso que en alguns aspectes som molt injustos amb qui ens governa, o segurament mal governa, que tot s'ha de dir. Ho dic perquè avui que he estat tot el dia a Urgències del Parc Tauli degut a l'ingrès del pare (demà ja li donaràn l'alta), ja que segons li raonaba ell a la doctora, el Nadal s'ha de passar a casa, que fins i tot en Nuñez i Navarro i el seu noi l'hi passaràn, he recordat com era un festiu, posem un diumenge qualsevol a Santa Fé que així es deia als anys 70 l'actual parc Tauli.
Ben mirat, l'escenari era dantesc, impensable a dia d'avui: Per començar es fumava a tot arreu, passadissos, habitacions, i resta de dependències de l'hospital (no se als quiròfans) la canalla jugàven a futbol pels passadissos i els transistors a tota pastilla vomitàven el carrusel deportivo. A les habitacions no hi havia limitació de familiars, o sia que estaven curulles de gent, i tot plegat era el més semblant a Can Garlanda. 
Des d'aquest perióde fins l'época actual s'han perdut dos aspectes fonamentals: el primer és que en aquella época del menjar encara sèn cuitàven les monges i la veritat és que es menjava molt bé, i l'altre gran pèrdua (i aquesta si que és greu), tot i que es va mantenir fins fa set o vuit anys, es que a la màquina del café hi havia caldo calent amb unes fulletes verdes per damunt (no goso dir brou per respecte), però era un caldo al qui un servidor hi estava ben enganxat, fins al punt que a vegades si passaba per davant d'urgències entrava i m'en prenia un.
Ara, tot és ordre, silenci i calma, que s'agraeix i, com diu el pare, les infermeres són molt guapes i simpàtiques. El Parc Tauli està ple de rètols demanant cobrar el 100% de la paga extra, QUE ACABO DE LLEGIR AQUÍ QUE FINALMENT LA COBRARAN.