DE LA RES POLITICA

 Només els mecanismes universals ens salvaran de l'epidèmia del nacionalisme ultra orgullos, aquest regionalisme caníbal en el qual ens volen ficar alguns. Ja ho vam veure amb el repartiment dels menors no tutelats que es arreplegaven en els centres de Canàries, ni tan sols les autonomies dins d'un mateix país van ser capaços de treballar amb generositat i unides pel bé comú. Ho va dir Voltaire, l'única llei que guia als homes és la del salvi's qui pugui, escriu David Trueba, i és que és la política, la classe política la que ho embruta tot. Potser, al capdavall, aquesta és la gran tragèdia: que la política, que hauria de ser l’espai noble de la convivència, s’ha convertit en un teatre de màscares. I que nosaltres, espectadors resignats, continuem esperant que algun dia els actors decideixin representar una obra diferent.

«Señorias, estoy hasta los cojones de todos nosotros» Estanislao Figueras entró en la historia por maldecir contra la política española en 1873, antes de exiliarse a Francia.

DE LA RES POLITICA

• A un príncep, no li fan falta aquestes qualitats ja mencionades (integritat, religiositat, clemència...) però no està de més que sembli que les té. Maquiavelo. El Príncep.
• Quan sento dir als nostres polítics allò tan bonic que tot ho fan per al seu país, sempre tinc el dubte raonable de si es refereixen a Catalunya, Andorra o bé a Süissa.
• Si un terrorista aconsegueix que guanyi la seva causa, passa a ser cap d’Estat, amb possibilitats d’obtenir el Nobel de la pau. En canvi si perd, és detingut, difamat o afusellat.?????
• Els adverbis mai i sempre, obligatòriament haurien d’anar precedits del seu homònim gairebé, sobre tot en política.
• Una de les dades per entendre la mentalitat dels espanyols, és que només a ells se’ls podia ocórrer parlar de reconquesta, després de vuit-cents anys de patir la dominació àrab.
• L’exili, a part de la negació de la llibertat pàtria, és el pitjor càstig per a un intel·lectual compromès, i no se l’hi pot retreure aquest fet, car des de l’exili es poden resguardar els vincles i els sentiments patris, que permetran ser mantinguts i retrobats en recuperar la llibertat, puix, els que es queden, corren el perill, malgrat la seva animadversió pels opressors d’acabar col·laborant o transigint davant d’ells.
• La presó del polític és la seva pròpia incompetència.
• He de confessar-vos que detesto profundament tota persona que porti gorra i uniforme, del tipus que sigui, a la curta o a la llarga, solen ser perillosos per a la salut pròpia i aliena.
• Per cert, potser ja seria hora d’anar canviant la lletra de l’himne nacional de Catalunya, encara no entenc com no ens han acusat d’apologia del terrorisme, donat el seu contingut. I és que aquí, que som tan primmirats en aquestes coses, en aquest sentit crec ens ha mancat sensibilitat.
• Parlant de fets de fa anys, confesso públicament a fi i efecte que en quedi constància, que el maig del 68 no era a París, ni a la tancada d’intel·lectuals a Montserrat, o a la Caputxinada, ni menys encara he estat fitxat pel TOP. En aquelles èpoques estava enfeinat en viure la joventut sense preocupar-me de res, mal que ara em pesi. Però ja està fet i així va succeir.
• Pel maig del 68, pensàvem utòpicament que sota les llambordes hi havia la platja, però més endavant ens varem adonar desencisats que l’únic que hi havia eren les clavegueres de l’Estat.
• Deia el vell polític gàllec que la política té estranys companys de llit. Però n'hi ha que a més d'estranys són menyspreables.
• La política és també l'art de dir una cosa, pensar-ne una altra, fer-ne una tercera, i cobrar la comissió.

de: el marmessor de la ignorància (2001)