EN QUE PARLEM?


En Pau Vidal ha publicat el llibre El bilingüisme mata, on es diu (per primer cop?) que el model de la política lingüística de la Generalitat de Catalunya és un fracàs. La immersió lingüística ha estat un fracàs, i aquesta conclusió la sabíem tots, explica en Lluís Bosch al seu bloc. Efectivament, no es la primera vegada que és parla del fracàs del model d'ensenyament bilingüe al nostre país, un sistema d'ensenyament que tan preocupa a Madrid, no per el seu fracàs si nó perquè creuen. o volen fer creure que genera una supremacía del català vers el castellà, lo qual no tan sols no és cert, sino que és a l'inrevès.
A l'abril del 2011 parlava d'aquest tema:

LA DEGRADACIÓ NATURAL DE L'IDIOMA

"A Catalunya som uns set milions set-cents mil habitants (segons targetes de la seguretat social), dels quals uns sis milions parlen i viuen en castellà sense cap necessitat de saber o entendre el català, tot i què la majoria (un 80%) l’entén i fins i tot més de la meitat el podrien parlar. Perquè en contra del que puguin dir els brètols ignorants o maldients de torn de Madrid, a Catalunya no cal entendre ni parlar el català per anar per a tot arreu sense cap problema, llevat del món de la hostaleria costanera i turística, que és ple de cambrers asiàtics, aleshores ja no val ni el castellà: o anglès o per signes. 

Dels milió set-cents mil que resta, un milió i mig llarg som els que sovintegem català i castellà i fem alló tant mal fet de canviar de idioma en trobar-nos una persona de parla castellana tot i saber que ens entén o ens hauria d’entendre, però aquesta no militància no és pas nova i és fa difícil canviar l’actitud, el mal vici és ja adquirit a base d’anys.I ens en queden més o menys uns dos-cents mil que son els de soca-rel, de la ceba, militants per la llengua, que son els qui estan realment preocupats. Tot i que la realitat es tossuda i 200.000 contra 7.700.000 em temo que ja es veu qui en serà el guanyador de la comtessa.

Ara, de moment nomes s’estan perdent batalles com la del carrer o el pati de l’escola, però ni molt menys la guerra, entre d’altres coses, perquè la resistència és forta i comença a organitzar-se, de manera que els qui son activistes ho son amb escreix.I és que un dels problemes que tenim i veig molt difícil de solucionar, és el fet de ser bilingües. Vol dir doncs que així com un immigrant que va a França, Alemanya, Itàlia, etc, no te més remei que aprendre l’idioma del país on hi pensa residir i treballar, aquí, a casa nostra, en el cas dels immigrants sud-americans que parlen castellà o els magribins que molts també, no tenen cap necessitat de parlar en català per moure’s pel país. A banda que en el cas del magribins en no tenir tampoc ganes d’arrelar (en general), l’interès encara és més minso. Per tant, els que decideixen parlar en català ho fan purament per interès propi i consciencia del que representa la nostra llengua, fet que és d’agrair però bastant minoritari. Compte, i no cometem l’error dels francesos de tancar-los en guetos, que encara ho empitjorarem. Forçats pel temps i les circumstàncies ja ho varem fer fa seixanta anys i així ens ha anat, nomes en la mida que s’ha anat integrat gent en la zona catalanoparlant s’ha incorporat amb naturalitat a parlar la llengua. I té la seva lògica: Si jo visc en un barri on gairebé tothom parla castellà, o sigui que en anar a buscar el pa, queviures o qualsevol altre tipus d’establiment m’atenen i m’entenen en castellà, no tinc necessitat de fer cap esforç per aprendre català, més si tenim en compte i amb tots els respectes, que el substrat social sol ser de nivell baix, No ens ha de sorprendre doncs que els costi d’integrar-se en tots els sentits.

I el remei, és que no hi ha remei, així ha estat i així seguirà i no és un problema generacional, és ara ja en molts del casos, d’actitud, d’aquest renaixement del nacionalisme espanyol que tant de mal està fent a Espanya i a nosaltres mateixos, que fa que gent que mig parlava o xampurrejava el català, ara s’enquisti a parlar nomes en castellà, i és aquesta una actitud que va en augment dia a dia.

Amb aquest panorama incert, no se si la salvarem la nostra llengua, però costarà de preservar-la, depèn de la quantitat de catalans que siguem capaços d’estimar-la prou com per evitar la seva desaparició. Però: I després de nosaltres?"

13 comentaris:

  1. No estic d'acord.
    Saps que faig classes voluntàries de repàs i assistència guiades pels serveis socials. Allí els nois tenen la llengua catalana com a nexe comú. Jo m'encarrego de dos nens, la Asur, de Síria i el Yu-Ling, de Xina.
    Tenen 7 i 8 anys respectivament. Entre ells parlen català i amb mi també ho fan.
    El problema deriva a l'educació que em van donar a la meva, que ho parlo però em costa escriure-ho, perquè eceptuand Pedagogia, sempre he estudiat en castellà i els treballs els he fet en castellà i tinc els meus problemes amb les puntuacions en català. I en pensar en castellà sempre haig de traduir el que parlo en el meu cervell....Però ells no.
    Una altra cosa és qui es tanca en banda perquè diu que s'entén amb el castellà de meravella i no li fa falta gens més.; est és un punt de vista *rayando la ignorància i un altre de ser vague perquè el que no vol és esforçar-se a aprendre-ho, tan si més no a intentar-ho.
    El català seguirà i amb més força. A casa ho veig pel meu fill, la seva senyora i el meu nét, allí és el 100%.
    Una abraçada

    ResponElimina
  2. No hi estic gens d'acord, precisament jo estava en contra de la immersió i reconec que ha estat un punt positiu de la política cultural per molts motius, també té ombres però crec que relatives

    ResponElimina
  3. I AMB Miquel, crec que aquests que tant saben no coneixen la realitat anterior o no la volen conèixer, les escoles funcionen molt bé avui, a més a més

    ResponElimina
  4. per mi no és problema ser bilingüe, ans al contrari

    ResponElimina
  5. Miquel i Júlia: al carrer, al pati de l'escola, a la plaça, es parla molt castellà entre els nanos, nanos que bastants d'ells no acaben l'ESO.

    ResponElimina
  6. Collons, Puigcarbó, no pares de tocar el format de la teva pàgina i cada dia que passa et queda una mica més complicada. Ara ja he oblidat el que volia escriure-hi.

    ResponElimina
  7. ALLAU, es part del meu paisatge i tan senzill com entrar i deixar el comentari.

    ResponElimina
  8. T'equivoques, te n'has adonat del desori gràfic que has organitzat? O només sóc jo el que contemplo aquest malson?

    D'ençà que annexes la pantalla de Russian Times, cadena del tot sospitosament qüestionable, la seva emissió s'engega automàticament cada vegada que entro a la teva pàgina. Com comprendràs, no m'agrada llegir res amb música de fons. Per què ens forces a llegir els teus apunts tot escoltant els programes televisius de Russian Times? Francesc, és deliberat o involuntari?

    ResponElimina
  9. Perdó, Francesc, però aquesta afirmació respon a prejudicis,per altra banda sempre he defensat el dret a parlar al pati en la llengua que els sembli, tot i que els manaies fa anys volien intervenir en el tema.

    ResponElimina
  10. Allau, Russain Times en teoria no s'hauria d'obrir, jo la tinc sempre SENSE S, se m'havia queixat al començament en Daniel, però d'aixo fa temps.
    Tinc aquest enllaç permanent a banda de que a vegades fan alguna entrevista interessant, per que aquesta televisio diu molt dels russos, la tele i el seu digital, des d'un punt de vista infantiloide i fins i tot ranci la seva visió esbiaixada de la realitat em te fascinat.
    Quan a la resta, a mi la plantilla magrada, és àgil moderna i clara, a banda que com la gent sol entrar per RSS van directes a l'escrit i aqui poc cambia una plantilla d'una altra.
    Aixó de RT li ho preguntaré a en Miquel a veure si se li obra l'enllaç a ell.
    En el fons, és que m'avorreixo, i em distreu anar canviant plantilles, potser per que tinc poca fe en el que escric, o hi ha un cert cansament en el contingut, per això vario sovint el continent.

    salut

    ResponElimina
  11. JÚLIA, jo parlo del meu entorn, del meu barri, on hi ha pocs catalans i de quan l'ANNA era adolescent, i t'asseguro que al pati i al carrer el castellà és la parla predominant.

    ResponElimina
  12. Francesc, per mi això no es cap problema, als patis de les escoles d'elit potser es parla català i segur que Millet jugava al teto en català,jo també vaig jugar molt en castellà, al meu barri

    ResponElimina
  13. a mi tampoc em prepocupa, em limito a constatar-ho. l'important és que parlin que això tambè s'està començant a perdre.

    ResponElimina