El públic ha estat sempre, en totes les èpoques, molt mal educat. Exigeix constantment que l'art sigui popular, que afalagui la seva falta de gust, que aduli la seva absurda vanitat, que li digui el que ja se li ha dit, que li mostri el que hauria d'estar fart de veure, que el diverteixi quan se sent pesat després de menjar en excés, que alleugereixi els seus pensaments quan estan embotits per la seva pròpia estupidesa. Però l'art no ha d'intentar mai ser popular. El públic és el que ha d'intentar fer-se artista. Aquí hi ha la gran diferència.

 L'ÀNIMA DE L'HOME SOTA EL SOCIALISME - OSCAR WILDE.