El mes de desembre de l'any passat es va produir la ventada que va escombrar gran part de l'arbrat del Vallès Occidental. Se'ns va dir i ens ho vàrem creure que era degut a una ventada inusual produïda per la naturalesa, el canvi i el climàtic, i semblava una versió coherent i lògica.
Però no va ser ni molt menys així, les causes de què es produís la ventada són unes altres que ens han estat amagades i que vull denunciar des d'aquí, i ara, no sigui que d'ací a dos a tres anys surti algun documental que ho expliqui i els diaris se n'assabentin i ho esbombin a tota plana.

La narració dels fets és la següent: Dissabte passat vaig pujar amb la bicicleta fins a Sant Julià d'Altura, allí hi ha dos camins per baixar cap a Ribatallada i a baix al riu. Un d'ells em constava que estava tallat pels arbres caiguts, però l'antic, el més estret semblava al seu començament que estava desbrossat i es podia passar.

Mentre aturat damunt la bici analitzava els pros i contres de baixar o no baixar, que aquesta era la qüestió, un home que hi ha via aturat gairebé al meu costat devia endevinar els meus pensaments o disquisicions filonaturosófiques. El descriuré somerament: de mitjana alçada, ni gras ni prim, texans, camisa blanca, jersei marró, boina verda i caliquenyo apagat a la boca. A la mà dreta sostenia una navalla de dimensions preocupants amb la que treia punxa una branca de plataner que havia recollit del terra.

Ara, el preocupant va ser la breu conversa que vaig mantenir amb ell:

Bon dia mestre! - jo -
Bon dia Jove! - ell -
Deu n'hi do com està tot el bosc - jo -
Si, està molt malament, però comencen a netejar-lo, per aci podreju baixar - ell -
És el que té la naturalesa, que no té mesura i fa aquests disbarats. Deu ser cosa del canvi climàtic - jo -
No ha estat el canvi climàtic el que va causar aquesta ventada, les causes varen ser unes altres - ell -
Quines? - jo, intrigat -
Ho sé perque qui m'ho ha explicat sap de que va tot, a França un dia abans, els moros vàren tirar una bomba atòmica l'explosió de la qual va provocar una enorme ona expansiva que és la suposada ventada que es va endur tots aquests arbres. El que passa és que no volen que se sapiga - ell, mentre continuaba esmolant la branca i jo ja estaba mes pendent de la navalla que de les seves paraules -

Bueno mestre! me'n vaig avall xino, xano, passi-ho bé. I.... mira que no solc còrrer a les baixades sobretot des que vaig caure al setembre, però dissabte vaig baixar el primer tram a tota pastilla. 

Tot el que us acabo d'explicar és cert, nomès tinc el dubte de la mida de la navalla, diria que cap al final de la conversa, era més gran que al començament.