Entenc que ha de ser dificil per un cap de redacció d'un diari decidir quines noticies s'han de tocar a fons, quines no tant i quines simplement ometre. Entenc tambè que qui paga mana i ha d'haver-hi en cada mitjà una pròpia auto-censura a l'hora d'informar de segons quins temes que podrien molestar al qui els paga. Entenc tambè, que solen anar a remolc de moltes noticies, on hi arriben tard i amb desmesura, com ha passat amb el cas 4F, a ran de la projecció al Canal 33 del documental la Ciutat Morta. I no és la primera vegada, els casos d'Amadeu Casellas practicàment obviat fins que va sortir de la presó i va publicar en un llibre les seves vivències, o l'Oscar, el noi del renta cotxes de Malgrat que si no n'arriba a parlar el Periódico que en va fer la seva causa, possiblement encara estaria a la presó a Itàlia.

Totes aquestes informacions, tant de la Patricia, l'Amadeu o l'Oscar, eren a la xarxa molt abans que els mitjans oficials els hi dediquessin la seva atenció, eren allí, però a ningú l'interessava. A Kaos en la red explicàven fa ja molt de temps fil per randa tots els fets del 4F, i a l'any 2013 amb motiu de l'estrena a BCN d'un documental sobre aquells fets jo mateix em vaig assabentar del cas a través d'un mitjà oficial que crec era el Periódico.

El que em pregunto i em preocupa és, perquè ara, de sobte tant d'interès, tant de paper, tanta desmesura, tanta opinió sobre el cas 4F? no crec que sigui nomès per la força de la seva emisió al Canal 33, digueu-me mal pensat, però aquí hi veig alguna obscura finalitat política de la que no acabo de treure'n l'entrallat ni que persegueix. O això, o que hi ha hagut un remordiment de consciència col·lectiu per haver deixa't de banda comentar i denunciar una injusticia de la Justicia tant gran com la que va conduïr al suicidi a Patricia Heras...., o simplement és que no donen els mitjans per a més i van publicant i seguint els temes segons bufa el vent que els sembla propici per vendre el producte, gairebè sempre caducat, sobretot si és en paper.