ÚLTIMS ESCRITS :

ÇO ÉS EL QUE HI HA



Quan es parla de que el català s'està perdent, que cada vegada s'empren menys paraules, crec que tot i ser cert, és comú a la resta de llengües, amb el problema afegit que tampoc es pot parlar o escriure instal·lat en un excessiu purisme, car obligues a la gent que t'escolta o llegeix a anar amb un diccionari a la mà per entendre el teu llenguatge. Aixó passa molt amb l'escriptura, i no ajuda gaire, ans al contrari, recordo fa anys en llegir per primera vegada "Cami de Sirga" que necessitava tenir a l'abast el diccionari per anar traduïnt paraules o expressions d'un idioma que ja entenia que era el meu, però que se’m feia llunyanament estrany i desconegut en moltes d'aquestes paraules i expressions. 
Hi ha un altre aspecte que algun expert podria certificar, i és que si bé és cert que abans es parlava més català que ara, cert és també que si bé l'accent era més nostrat, les paraules emprades eren plenes de castellanismes, com el desde luego, l'ojalà! i altres per l'estil, una mica en la línia del mallorquí que de sempre ha usat moltes paraules castellanes barrejades amb el balear. Per cert, uns 'ojalà i desde luegu' ben vius i emprats fins i tot per polítics, tertulians i més d'un intel·lectual.

Pensava en tot això a ran del comentari d'en miquel sobre el rellotge i la manera catalana de dir l'hora; jo porto un rellotge digital, però l'hora la dic en català. Succeeix tambè que, el llenguatge, com les costums evoluciona; expressions tan quotidianes abans com 'mitja tersa', 'patricó', 'mitja lliura', i més, ja no s'empren, però això diria que es degut a que actualment, tampoc es va a comprar la llet a patricons o mitja lliura de carn. A cambiat la manera d'anar a comprar i de com comprar i ha cambiat el llenguatge, un llenguatge per cert cada vegada més dominat pels anglicismes. Pert cert que el món del futbol n'estava ple fins que va arribar en Quim Puyal per reinventar des de Catradio el llenguatge del futbol adequat al català. No tot és doncs tant negatiu.

Ço és el que hi ha, sort que hi ha gent com en Pamies i altres que cuiden, mimen i preserven totes i cada una de les paraules i expressions nostrades i almenys encara que no es facen servir, segueixen vives o sobrevisquent en algun papar imprés o un ordinador. I ves tu a saber que li depararà el futur a la nostra llengua;; mentrastant, puig que parlem, ho fem en català

2 comentaris:

  1. I això contradiu una entrada anterior teva referent al fet que el català s'està morint.
    Es mor el llenguatge perquè alhora es renova. Com bé dius ningú compra una onça de pernil, ni una lliura, ni mitja lliura , ni una terça, de la mateixa manera que a Castella ningú, avui dia compra cuarto y mitad. Ni tampoc diem que corre com un boig perquè va..." a cent per hora", perquè aquesta frase ha quedat caduca. Els emigrants també porten les seves frases, que d'una manera o una altra esdevenen al nostre idioma i s'afegeixen, i l'idioma s'enriqueix, es contreu i es renova. Misto, llesca, albarda, ¡¡ boata ¡¡...paraules que comencen a ser records.
    Una abraçada

    ResponElimina
  2. les dues opinions són complementaries Miquel, el que deia en l'anterior entrada és que cada vegada es parla més el castellà, i crec que aixi és, i en aquesta el que dic és que ha canviat l'us de les paraules com tu tambe comentes, motivat també pels canvis d'habits de la gent i no tan sols per anar a comprar, sinó en general.

    ResponElimina