Precisament perquè el món és injust, o imperfecte - com vulgueu dir-ho -, l'home necessita l'esperança per viure o sobreviure. 
Això és ben cert, encara que l'esperança, com el vermut no passa de ser una manera subtil d'enganyar el cos: però pot consolar, o pot també induir a la revolta, que en el fons és una altra forma de consolar-se, o d'anar a pitjor, car la revolta acaba amb l'esperança, en deixar-ho tot igual de com estava abans, i ja no deixa lloc ni per l'esperança.