Ens donen lliçons morals i ens exigeixen sacrificis els que més ens roben. Ens llegien la cartilla els que tenen la seva en l'HSBC de Ginebra. S'omplen la boca de patriotisme dels que no tenen més pàtria que el seu compte bancari a Suïssa ...
Ara els lladres donen lliçons morals. La llista Falciani, amb els noms de milers d'evasors i milions d'euros defraudats que ahir es van començar per fi a publicar, no és més que l'enèsima i més escandalosa evidència d'una conducta que cou gairebé tant com el robatori. És a dir, que els que ens han escalfat l'orella durant la crisi amb els seus romanços moralitzants, i ens exigien esforços sobrehumans als altres, són els mateixos que tenen societats fantasma per evadir capitals. Ens llegien la cartilla els que tenen la seva en l'HSBC de Ginebra.
S'omplien la boca de patriotisme dels que no tenen més pàtria que el seu compte bancari a Suïssa, Andorra o qualsevol paradís fiscal. Quatre mil espanyols, rics, ricassos, famosos, privilegiats, li treien la cartera al seu país mentre agonitzava a terra. Aquests són els que després es quadren amb la paraula Espanya i porten la bandereta al coll del pol. Els de la llei i l'ordre. Se'ls infla el pit per cantar "Suïssa, pàtria estimada". Són legió i la seva divisa, 'Tot per la pasta ".
Com a mostra, un botó o, més ben dit, un Botín. El finat president del Banc de Santander, el que ens demanava sacrificis per superar la crisi, clamava contra el reallotjament de famílies desnonades en cases buides, deia que els bancs no havien tingut la culpa del crac financer i assegurava que havia arribat la recuperació; aquest Botín, don Emilio, tenia 2.000 milions d'euros a la seu suïssa de l'HSBC.
Ell i tants altres empresaris i banquers s'han atipat de repetir-nos que havíem viscut per sobre de les nostres possibilitats, que si no podies afrontar la hipoteca no haver-t'hi ficat, que treballem més i cobrem menys, i resulta que són ells els que viuen per sobre de les nostres possibilitats, s'enriqueixen perquè treballem més i ens paguen menys, ens treuen la casa i encara ens cobren el deute però no paguen el que tenen amb la societat.
No només ells, també els governs ens demanaven exemplaritat i ens s'ajustaven el cinturó al coll, però obrien la mà amb el lladre del coll blanc i corbata de doble nus. El PSOE -aquell que indultava banquers- va permetre als evasors de la llista regularitzar els seus fraus sense multa ni reprovació. El PP, que ara els critica per allò, els va regalar una amnistia fiscal. A qui volen enganyar. Montoro acovardeix amb inspeccions només els que desafien el Govern, però Falciani ha explicat que l'Agència Tributària posava traves a la seva investigació. Ens demanen que empenyem el cotxe mentre veiem el Fórmula 1 d'Alonso que ens passa com un llamp camí dels Alps i no perquè li agradi l'esquí.
Ens donen lliçons d'ètica dels que no en tenen. Parla d'exemplaritat el rei que se'n va anar de cacera, es va enriquir a costa nostra i va permetre que ho fessin el seu gendre i la seva filla. Ens demanen responsabilitat els que no assumeixen cap pels ERES i la Gürtel. Parla de patriotisme el PP de la caixa B i del tresorer que portava els diners a Suïssa. S'emboliquen en la bandera els Pujol dels escàndols de corrupció i compte a Andorra.
S'erigeix en referent moral el Govern que crea una redacció paral·lela de periodistes per fer-los la campanya electoral a la televisió pública. Critica la reforma laboral del Govern i dóna lliçons de llibertat la SER, que acaba de fer fora set treballadors, sis d'ells dones, alguns per motius disciplinaris, per abaratir contractes. Diuen que Hisenda som tots, els que fan amnisties. Criden terrorista al qual altera la pau social, els que han acabat amb ella.
Pel mateix és reprovable que Juan Carlos Monedero creés una empresa per pagar menys a Hisenda mentre dóna lliçons de decència a la casta o que Tania Sánchez autoritzés els contractes públics del seu germà amb la seva signatura. Per descomptat que no són comparables ni en el fons ni en la quantia a la Gürtel, els Eres, les targetes de Bankia o els comptes a Suïssa, com intenten fer creure el bipartidisme i el seu aparell de propaganda amb malèvola insistència. Però els que diuen que vénen a regenerar el sistema presumeixen d'honorabilitat i qüestionen la dels altres, no poden caure en els mateixos errors ni fer-se les víctimes, com han fet Rajoy, Ana Mato, Artur Mas o la infanta.
Han d'assumir la seva responsabilitat, donar les seves explicacions i apartar si es converteixen en obstacle per al canvi en lloc de ser eina. No necessitem més lliçons, sinó conductes ètiques. Ens falta moral perquè l'hem substituït per normes. Per això una majoria d'aquest país aprova la cadena perpètua revisable que han aprovat el PSOE i el PP.
Necessitem també més educació i menys llei, menys repressió i més democràcia.
Ara els lladres donen lliçons morals. La llista Falciani, amb els noms de milers d'evasors i milions d'euros defraudats que ahir es van començar per fi a publicar, no és més que l'enèsima i més escandalosa evidència d'una conducta que cou gairebé tant com el robatori. És a dir, que els que ens han escalfat l'orella durant la crisi amb els seus romanços moralitzants, i ens exigien esforços sobrehumans als altres, són els mateixos que tenen societats fantasma per evadir capitals. Ens llegien la cartilla els que tenen la seva en l'HSBC de Ginebra.
S'omplien la boca de patriotisme dels que no tenen més pàtria que el seu compte bancari a Suïssa, Andorra o qualsevol paradís fiscal. Quatre mil espanyols, rics, ricassos, famosos, privilegiats, li treien la cartera al seu país mentre agonitzava a terra. Aquests són els que després es quadren amb la paraula Espanya i porten la bandereta al coll del pol. Els de la llei i l'ordre. Se'ls infla el pit per cantar "Suïssa, pàtria estimada". Són legió i la seva divisa, 'Tot per la pasta ".
Com a mostra, un botó o, més ben dit, un Botín. El finat president del Banc de Santander, el que ens demanava sacrificis per superar la crisi, clamava contra el reallotjament de famílies desnonades en cases buides, deia que els bancs no havien tingut la culpa del crac financer i assegurava que havia arribat la recuperació; aquest Botín, don Emilio, tenia 2.000 milions d'euros a la seu suïssa de l'HSBC.
Ell i tants altres empresaris i banquers s'han atipat de repetir-nos que havíem viscut per sobre de les nostres possibilitats, que si no podies afrontar la hipoteca no haver-t'hi ficat, que treballem més i cobrem menys, i resulta que són ells els que viuen per sobre de les nostres possibilitats, s'enriqueixen perquè treballem més i ens paguen menys, ens treuen la casa i encara ens cobren el deute però no paguen el que tenen amb la societat.
No només ells, també els governs ens demanaven exemplaritat i ens s'ajustaven el cinturó al coll, però obrien la mà amb el lladre del coll blanc i corbata de doble nus. El PSOE -aquell que indultava banquers- va permetre als evasors de la llista regularitzar els seus fraus sense multa ni reprovació. El PP, que ara els critica per allò, els va regalar una amnistia fiscal. A qui volen enganyar. Montoro acovardeix amb inspeccions només els que desafien el Govern, però Falciani ha explicat que l'Agència Tributària posava traves a la seva investigació. Ens demanen que empenyem el cotxe mentre veiem el Fórmula 1 d'Alonso que ens passa com un llamp camí dels Alps i no perquè li agradi l'esquí.
Ens donen lliçons d'ètica dels que no en tenen. Parla d'exemplaritat el rei que se'n va anar de cacera, es va enriquir a costa nostra i va permetre que ho fessin el seu gendre i la seva filla. Ens demanen responsabilitat els que no assumeixen cap pels ERES i la Gürtel. Parla de patriotisme el PP de la caixa B i del tresorer que portava els diners a Suïssa. S'emboliquen en la bandera els Pujol dels escàndols de corrupció i compte a Andorra.
S'erigeix en referent moral el Govern que crea una redacció paral·lela de periodistes per fer-los la campanya electoral a la televisió pública. Critica la reforma laboral del Govern i dóna lliçons de llibertat la SER, que acaba de fer fora set treballadors, sis d'ells dones, alguns per motius disciplinaris, per abaratir contractes. Diuen que Hisenda som tots, els que fan amnisties. Criden terrorista al qual altera la pau social, els que han acabat amb ella.
Pel mateix és reprovable que Juan Carlos Monedero creés una empresa per pagar menys a Hisenda mentre dóna lliçons de decència a la casta o que Tania Sánchez autoritzés els contractes públics del seu germà amb la seva signatura. Per descomptat que no són comparables ni en el fons ni en la quantia a la Gürtel, els Eres, les targetes de Bankia o els comptes a Suïssa, com intenten fer creure el bipartidisme i el seu aparell de propaganda amb malèvola insistència. Però els que diuen que vénen a regenerar el sistema presumeixen d'honorabilitat i qüestionen la dels altres, no poden caure en els mateixos errors ni fer-se les víctimes, com han fet Rajoy, Ana Mato, Artur Mas o la infanta.
Han d'assumir la seva responsabilitat, donar les seves explicacions i apartar si es converteixen en obstacle per al canvi en lloc de ser eina. No necessitem més lliçons, sinó conductes ètiques. Ens falta moral perquè l'hem substituït per normes. Per això una majoria d'aquest país aprova la cadena perpètua revisable que han aprovat el PSOE i el PP.
Necessitem també més educació i menys llei, menys repressió i més democràcia.
- un article deJavier Gallego - ELDIARIO.ES
Es que estamos de la gentuza esta y del poder fáctico hasta los cojones...
ResponEliminaPERO NO FEM RES, nomès ens queixem. A veure a les properes eleccions municipals que farà la gent, a qui votarà.....
ResponElimina