"Un dia - ja no serà pròpiament un dia - no quedarà d'aquest planeta sinó miliards de miliards d'àtoms disseminats per l'univers. De vegades, els poetes evoquen el moment on només subsistirà el vent que bufi a la mar. Encara és massa. La mar mateixa tornarà als seus primers àtoms i el vent  no bufa als espais intersiderals. Vinguda de la pols dels cosmos, la Terra serà retornada a la pols del cosmos. La humanitat, després de molt de temps, s'haurà evaporat.
Totes les civilitzacions han inventat faules de consol per intentar maquillar  aquesta senzilla veritat; no obstant això, els ulls dels homes es desclouen de mica en mica. Al cap de l'ùltima renuncia, l'home descobreix que no és altra cosa que un sac d'excrements una mica sofisticat i sempre a punt de rebentar."

No tot el llibre és tan trascendent, té una mica de tot i és molt interessant i divertit, narra les aventures i desventures d'un llibre, amb una acurada traducció de Jordi Roureda Peret. Us el recomano, i ja us ho dic, oblideu-vos d'aquest tast.... Posem que estic parlant de 'les desventures d'un llibre vagabund' de Paul Desalmand. Si en publicar un conte de Lamborghini, deia que llegir no sempre és un plaer, donada la duresa del text, en aquest cas, el llibre de Desalmand és un plaer llegir-lo.