..... sense resposta.
En Jaume Perich es feia sovint preguntes que no han obtingut resposta fins al dia d'avui i no per què sigui diumenge, que és festa de guardar i no barrinar; sinó per la seva profonda complexitat que fa molt difícl donar-la.
En Jaume Perich es feia sovint preguntes que no han obtingut resposta fins al dia d'avui i no per què sigui diumenge, que és festa de guardar i no barrinar; sinó per la seva profonda complexitat que fa molt difícl donar-la.
Jo m'en, o us en faig una avui que acabo d'arribar d'Urgències on hi tinc ingressat al pare de nou (ja està millor); per cert, unes Urgències on algú hauria d'explicar als responsables que alló no és una sauna a 30º o més, i que facin el favor d'abaixar la temperatura o se'ls hi desidratarán els pacients.
Al que anava, encara que de fet acabaran sent dues les preguntes:
La primera és: Per què els hi diuen ciclistes als que van o anem en bicicleta? i no biciclistes.
Les respostes, si us plau, a comentaris. Gràcies
El tema dels ciclistes o biciclistes clama al cel, com que no tenen matrícula no els pots denunciar però ells sempre es queixen de tot, la víctima darrera és el pobre vianant a peu que ha d'anar esquivant bicis per tot arreu, una vergonya. Ja sé que no tots fan això però també hi ha una mena de corporativisme molt perillós...
ResponEliminaEsta mañana he hecho algunos Km en bici, pero como vivo en un pueblo sin semaforos y voy por el campo no encuentro estos problemas. Aqui todo el mundo tiene derechos, pero hay un absoluto desconocimiento de sus deberes, es un reflejo de la sociedad.
ResponEliminaI és que a més s'enfoten Júlia. jo fa 60 anys que vaig en bicicleta, i quan estic aturat a un semàfor en vermell (sobretot els caps de setmana) i se'l passan, encara s'en foten. Van per l'acera que els has d'esquivar (l'altre dia m'en vaig petar un, se'm fotia al damunt i el vaig apartar d'un cop amb el braç, no es vafer res pero almenys el vaig escarmenar). I a la carretera són molt perillosos, ells, no els cotxes. Pero noia, no pots dir res, el que dius del corporativisme.
ResponEliminauy Daniel, si dices algunos kilómetros me da que has hecho tan solo algunos centenares de pocos metros, además si no hay semáforos no hay emoción. Como no choques con una vaca o un tractor. Tu rai que vives moras o habitas en el country Burgalés.
ResponElimina¡un abrazo campeón!.... tiembla Valverde
23 kms Francesc estoy empezando de nuevo despues de muchos años ... piano ... piano...
ResponEliminaPreguntes de respostes impossibles, Francesc. Qui sap, potser en el futur se sabrà tot.
ResponEliminaA la primera:
ResponEliminaSupongo que cuando se invento la bici con pedal delante aquello era un ciclo (y supongo que sería un ciclo de pedaleo, darle una vuelta al pedal de la rueda)..supongo y de allí ciclista.
Las etimologías de la palabras tienen todas una porqué..y sólo supongo.
Y lo segundo lo tengo más claro.
Creo que todos los ciclistas son daltónicos depresivos con toques de paranoia daliniana (de ahí lo de los colores ) y que interpretan los semáforos a su libre albedrío porque su subconciente está limitado sólo al pedaleo irrefenable de ir haciendo millas sin saber donde llegar.
Entre tu y yo....es un tema para estudiar.
salut
DANIEL, podrías bajarte hasta Barcelona un ratito por la mañana con la bici y vamos a desayunar con Miquel y luego vuelves a comer a tu casa.
ResponEliminaNo ho se pas miquel, lo dels fumadors per que no treuen el fum pel cul encara no té explicació científica.
ResponEliminaJUSTA LA FUSTA MIQUEL! i pel mateix motiu els motoristes no es diuen motociclistes tot i anar en motocicleta, en ser aquesta més moderna que la vincicleta, que tothom sap la va inventar leonardo da Vinci.
ResponEliminaQuan a la segona, més que daltonisme es molt barraisme.