El cas del Macba ha fet evident una vella màxima: si vols que es parli de tu, crea polèmica. No sé si aquest era l'objectiu del director del Macba Bartomeu Marí, però el fet és que l'escultura en qüestió hauria passat pràcticament desapercebuda i reduïda als circuits minoritaris de l'art contemporani si no s'hagués prohibit la seva exhibició.  Mentre, ha 'dimitit' Marí, han cessat a un parell de comisaris, i s'ha obert l'exposiciò amb la polémica escultura inclosa.
Per acabar-ho d'adobar, el museu de Stuttgart ha manifestat que està profundament irritat per l'actuació del Macba (no sabia jo que els museus es podien irritar). Els directors del centre que va coproduir l'exposició en la qual figurava la polèmica estàtua reclamen que el museu català demani perdó als 30 artistes. 
I aqui és on ja m'he perdut. Perdò? per què?, la llibertat d'expressió és a ambdues bandes, o hauria de ser-hi, i la llibertat d'exhibir o no una escultura tambè hi és. Hi ha una cosa que s'en diu criteri, i en l'art contemporàni si apliquem el criteri i el sentit del gust i l'estètic, convindreu amb mi que hi ha molt contemporani pero poc art, que en nom de la contemporaneitat i la llibertat d'expressió es produeix molta brossa artística sota la denominació d'art modern, quan en la majoria dels casos nomès és barroeria vulgar i fins i tot xabacana.
Fixeu-vos en els retrats de reis dels segles XVII o XVIII, els retraten amb tota la mala bava pintant-los com són, no com volen aparentar que son, i o fan sense que ho sembli, ates és tracta d'una pintura neta polida i endresada, però els deixen ben retratats, cosa que per cert mai podrà fer una escultura.
Dit això, ja podeu anar a veure la sodomització del Borbó i fer-vos (sobretot) una selfie amb ella, que si no us feu una selfie no sereu ni moderns ni contemporanis, ni la podreu penjar al Feisbuc.