TRAGÈDIES, ACCIDENTS O INCIDENTS - BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ
.
TRAGÈDIES, ACCIDENTS O INCIDENTS

TRAGÈDIES, ACCIDENTS O INCIDENTS

Share This

Cau un avió al Montblanch i hi ha 146 morts: els titulars de radio televisió i diaris en diuen "tragèdies". Els polítics cancelen les seves agendes i tothom expressa els seus missatges de condol a les families de les victimes, que no coneixen i que de fet tampoc els importen, tot és nomès la hipocresia en que ens movem en aquesta societat, el voler quedar bé per quedar bé, sense més.

No entenc del tot a que se li pot dir, que és o que ha estat una tragèdia, ben mirat no deixen de ser accidents o incidents, en certa manera forma part de la nostra manera de viure i de moure'ns. Si de cas, és una tragèdia pels qui han perdut familiars en l'accident, i tampoc, més aviat seria una desgracia, mala sort, o que hi farem, la puta vida és així de cruel i injusta.

Depén també de la situació geogràfica dels fets, al tercer món si no passen de 300 o 400 o més els morts no deixen de ser un incident i a penes és noticia, en canvi aqui cinc morts, és ja una tragèdia, i 146 més que una tragèdia. Tenim la mania de donar-nos massa importància i magnificar el nostre entorn o fins i tot la mort, un accident és part del paisatge i els morts danys col·laterals, i, de la mateixa manera que cada cap de setmana es comptabilitzen els morts a la carretera i són dades que es reflecteixen fredament, els morts d'entre setmana no compten, i uns i altres com els morts d'accident laboral o simplement morts de morir-se, ja no són considerats tragèdia, sinó part de la quotidianeitat, mentre un sol mort, pels seus es ja una tragèdia. N'han de morir molts com és el cas d'avui i de manera sobtada perquè es consideri una tragèdia, i sobretot que és morin els d'aquí, no al tercer món. Segurament als primers partits de futbol que es juguin és farà un minut de silenci en memòria de les victimes, que ni durarà un minut ni serà en silenci, i el dolor quedarà pels familiars de les victimes, que són realment les victimes d'aquest accident o incident d'avui al Montblanch, que no tragèdia. Un dolor personal, intim, que ningú pot mesurar ni consolar, menys encara si qui ho intenta ho fa simplement d'ofici.

El llenguatge es deteriora i de qualsevol incident o accident se'n diu tragèdia o drama. El que si ens hauria de preocupar és que han passat més de dos mil anys i els arguments, situacions i personatges de les tragèdies gregues són perfectament vigents a dia d'avui, lo qual vol dir que és evident que el nostre grau de consciencia i comportament com a humans, no ha avançat gens, i aixó si que és una tragèdia, merament intel·lectual, clar. Potser el mateix fet de viure és en si una tragèdia, un drama, o més aviat una tragicomèdia. Tambè és pot morir de benestar.

2 comentaris:

  1. No me quito de la cabeza los crios de 16 y 16 años...

    ResponElimina
  2. és dur Miquel, però en moren cada dia de crios de 16 o 18 anys, tenim una extranya relació amb la mort dels altres, i fixat, fixa't que són desconeguts, npo tenen rostre, no existien abans d'abir (per nosaltres) els hem fet existir perquè han mort.

    ResponElimina

.