20 de maig 2015

IGLESIAS i EL BÀSQUET


Pablo Iglesias en un artícle d'opinió a 'el periodico' fa una interessant i afortunada comparació de la situació del seu partit, amb un encontre de bàsquet, en els seus quatre temps. No se si s'adona el Sr.Iglesias, que a Espanya, en bàsquet acaben guanyant sempre el Madrid (PP) o el Barça (PSoE), o a l'inrevès.
Sempre dic que per entendre la política és molt més útil el bàsquet que el futbol. És lògic que el futbol generi més passions: és més freqüent veure-hi un equip feble derrotar-ne un de fort o assistir a la genialitat d'un jugador que resulta decisiva en un partit. En el futbol la sorpresa apareix amb certa freqüència. En canvi, en el bàsquet, com en la política, els marges són molt més estrets. Per això és tan important saber amb precisió la mesura de les teves forces i de les de l'adversari a l'hora de dissenyar les estratègies per guanyar.
Si mesuréssim el desenvolupament de Podem amb els temps d'un partit de bàsquet podríem dir que, en el primer quart, vam sorprendre amb un joc irreverent un adversari que ens ignorava. El nostre discurs era com aquells triples impossibles de Navarro i vam acabar la campanya de les europees amb 5 eurodiputats i 1,2 milions de vots que ningú s'esperava. Durant el segon quart els nostres adversaris van cometre l'error de subestimar-nos -¿recorden el guru Arriola dient-nos friquis?- i vam seguir anotant amb comoditat. Però en el tercer quart, les elits van donar la veu d'alarma -¿recorden el president del Banc Sabadell dient que feia falta un Podem de dretes?- i les coses van canviar. Va sortir el quintet titular de l'adversari i vam començar a sentir com es tracta els nous a la NBA: cops de colze, empentes, joc brut, insults a l'orella –la portada d'ahir d'El Mundo és un bon exemple d'aquest tipus de joc- i els àrbitres sense voler veure res, alhora que se'ns començaven a notar el cansament i els nervis.
No obstant, hem començat el quart definitiu recuperant el nostre joc. Els mitjans reconeixen que “hem tornat” (encara que només ells pensessin que ens en havíem anat), i segons avança aquesta campanya se'ns veu més còmodes i segurs. No només omplim els mítings, a més situem bé els missatges i estem col·locant els adversaris en el lloc que ens convé. De fet, és molt possible que aquesta campanya ens quedi curta i sigui només el preàmbul de la decisiva a les generals.

El diumenge a la nit es veurà com ha anat el quart temps del seu partit.... Podran? 



SHARE THIS

1 comentari: