En sortir, eren les dotze tocades i la nit era blanca. La Nevski estaba inundada de llum, buida i silenciosa. Amb en Valeri vam passejar pel moll del riu Fontanka i pel Canal del Cigne. Al Camp de Mart, grups de joves s'escalfaven vora de la torxa encesa en record dels revolucionaris de 1917. Feia fred sota la serena i, cap a les dues vam tornar a l'hotel. Però jo no volia perdre'm una matinada que ja no tornaria mai més i, després de desitjar-li bona nit a Valeri, vaig tornar a sortir. La diejurnaia en mirà malament. I jo em sentia com una col·legiala.
Vaig passejar, primer, per la Nevski, irreal com un paisatge lunar. Tot era ple de fantasmes: els qui no volien quedar-se a casa i preferien la llum. Els borratxos dansaven al jardi de l'Almirallat, sota l'agulla daurada, ningú no es ficava amb ells, ells no es ficaven amb ningú. Lluny se sentien els acords tristos d'una guitarra.
Davant de la plaça d'Hivern hi havia una llarga filera de cotxes aturats. Tot de gent s'acostava al riu, com si esperessin un fenòmen. Miraven cap al Neva, silenciosos, sense inquietud. Aleshores, el pont del Palau s'aixecà com dos braços que imploressin al cel. I un vaixell passà per sota. Tranquil·lament. En un instant, la naturalesa i la ment humana es reconciliaven. Com si l'univers hagués retrobat l'armonia perduda. No hi havia passat, ni Història, ni por. La ciutat acabava de nèixer, feta riu i cel, llum i pont, vaixell i gent. Tots una sola cosa. Un cosmos únic, sense esquerdes. I vaig pensar que, en un segon, havia vist l'eternitat...
L'Agulla Daurada (fragment) - Montserrat Roig
Aquesta escriptora m'agrada molt més en el gènere periodístic-literari que en la narrativa de ficció.
ResponEliminaEra millor articulista i periodista, entrevistadora, d'acord, però l'Agulla daurada és especial, no és ficció, és el retrat de la seva estada a Sant Petesburg, i una novel·la que em té subjugat, enganxat, que m'emociona encara en rellegir-la per enèsima vegada.
ResponEliminasalut
Precisament t'ho deia per aquest llibre precisament, Francesc, no és ben bé novel·la, a això em referia
ResponEliminaPotser per això és l'unic que realment m'ha agradat d'ella.
ResponElimina