El mateix dia en que servidor complia 70 primaveres va morir l'escriptor britànic Terry Pratchett als 66 anys, "a casa seva, amb el seu gat dormint al llit i envoltat de la seva família", segons va comunicar el seu editor Larry Finlay. Pratchett fou autor de 70 llibres, incloent els 40 de la sèrie del Mundodisco: aquest univers pla i rodó se sosté a lloms de quatre elefants que es recolzen al seu torn sobre una enorme tortuga. Els seus llibres tenen una fantasia i un humor inconfusibles, que l'han convertit en un dels autors més estimats pels seus lectors. No eren tan encertades les portades dels seus llibres, que Allau tan detesta i hom comparteix. He seleccionat a manera de petita mostra algunes de les frases que més m' agraden d'entre les milers que va escriure en els seus llibres.

El problema de tenir una ment oberta és que la gent insisteix a entrar dins i posar-hi les seves coses.

La veritat potser estigui allà fora però les mentides estan al teu cap.

Als déus no els agrada que les persones no treballin molt. Les persones que no estan ocupades contínuament poden començar a pensar.

La gravetat és un costum difícil d'oblidar.

Dóna-li foc a un home i estarà calent un dia, però encent-li foc i estarà calent la resta de la seva vida.

Si els gats semblessin granotes, de seguida ens adonaríem del que desagradables i cruels que són aquests petits bastards. 

Els músics solien anar curts de diners; de fet aquesta era una de les definicions de la paraula 'músic'.

Se'l considerava una mena intel·lectual perquè alguns dels seus tatuatges no tenien faltes d'ortografia.

La història té el costum de canviar a les persones que es creuen que l'estan canviant a ella.

Trigaria diversos milers d'anys a produir algun efecte, però aquesta no era raó per rendir-se.

Vimes va assentir adustamente. Allò també tenia lògica. Les coses es feien perquè s'havien fet sempre, i l'explicació era: "Però és que sempre ho hem fet així". Un milió de persones mortes no poden estar equivocades, oi?

La lògica és meravellosa, però de vegades obtens millors resultats pensant.

Conec les persones que parlen de patir pel bé comú. Mai són ells, collons! Quan sents a un home cridar: Endavant, braus camarades !, veuràs que sempre és el que està darrere de la fotuda roca enorme, i l'únic que porta el casc realment a prova de fletxes '.
Temps interessants, 1994.

Et dius deessa senyora, i no saps res. Res. El que no mor no pot viure. El que no viu no pot canviar. El que no canvia no pot aprendre. La criatura més diminuta que mor a l'herba sap més que tu.

A l'interior de cada ancià hi ha un jove preguntant-se: què dimonis ha passat?.

La vida d'una persona si passa davant dels seus ulls abans de morir. El procés es diu "Vida". I és que la vida és un hàbit, resulta molt difícil deixar-ho ...