El Barça i l’Athletic Club són els equips que més vegades han han rebut la Copa de mans del cap de l’estat espanyol, siguin les mans de Franco o de Joan Carles, que 'tanto monta monta tanto'. Però la visió a Madrid, a falta de títols dels Florentino's boys, serà passar-se el dia explicant la més que previsible xiulada. Si Barça i Athletic són sancionats estarem davant d’una nova vergonya d'aquesta peculiar manera d'interpretar les lleis i la justicia de l'Estat Espanyol.
Estic a favor d’escoltar els himnes dels altres amb el respecte que m’agradaria per al meu, però xiular un símbol entra en el camp de la llibertat d’expressió. De fet el problema rau en el xiulat, no en la xiulada. I això no es pot sancionar, ni incita a l'odi ni genera violencia, simplement és una manera democràtica d'expressar lliurement un desacord amb una institució anacrònica i onerosa per l'erari, que no té a aquestes alçades cap raó de ser. Prou calers que ens costa cada any la tropa inane dels Bourbons, que a sobre de mantenir-los no els puguem xiular. Qui paga xiula!
A ver, mi niño.
Sartre te daría la total razón....SIN EXCLUSIONES.
No hablo de broma, sino de profundidad. La libertad es eso, sin que nadie te coharte.
Estamos condenados a ser libres ¡¡¡¡¡¡ (Sartre)
Qué quiere decir ?
Que aunque yo no me posicione, ya me posiciono, . No hay una u otra cosa, sólo hay una cosa.
Si pienso en que no hay que pitar, NO pito. Si pienso que hay que hacerlo, HE de pitar, pero no me vale el decir que hagan lo que quieran.
Hemos de tomar decisiones cada uno de nosotros, y hacer con educación lo que creamos conveniente.
¿ Qué haría yo ?....Pitar. No porque pago, sino porque no recibo lo que en la práctica me pertenece como sujeto del estado.
Así de sencillo.
Una abraçada
salut
ja ho va deixar dit Shakespeare: xiular o no xiular, heus ací la qüestió
Supongo que si pitan al himno de Cataluña, Artur también lo vería como símbolo de libertad.
ya ha sucedido en más de una ocasión, y supones bien. aunque en este caso no haya agravios a reivindicar.