Sovint hi ha algú que escriu exactament allò que tu havies pensat escriure, tambè passa de tenir un text preparat i aquest algú el publica abans que tu i semblen una calca l'un de l'altre. En aquest cas no és així, el que escriiu Évole és el que jo hauria escrit sobre aquest tema, però si ell ho fa per mi i a més, més bé, menys feina i el missatge arriba igualment.

"No sabem votar. No estem preparats. He arribat a aquesta conclusió després de veure com han reaccionat, davant els resultats del 24-M, persones que saben molt bé el que ens convé a tots; no en va són representants de la vella política, banquers o empresaris. Ells sí que són de fiar, i no tots aquests ciutadans, que han sigut molts, als quals no se'ls ha ocorregut res més que votar Ahora Madrid, Barcelona en Comú, Compromís o Podem. I per culpa de tant de vot inconvenient, ara aquestes formacions estan en disposició de governar en ciutats i autonomies o d'influir en el seu govern. ¿Que hem perdut el senderi?

En comptes de votar en massa PP i CiU, que hauria sigut el més lògic ja que són organitzacions amb una gran experiència (en retallades, corrupció, etcètera), resulta que molts electors han preferit fer-ho a forces polítiques que ens destrossaran la vida. És evident. Bé, en realitat no hi ha cap prova d'aquesta destrossa, però aquestes persones que saben molt bé el que ens convé no necessiten proves per saber el que passarà i menysprear els nous partits, fet que, de passada i sense dir-ho, és també un menyspreu als que els han votat. Menyspreu merescut. ¿Com es pot votar, per exemple, Ada Colau? ¿Qui és Colau comparada amb aquelles persones que saben el que ens convé? No és ningú. El president del Banc Sabadell l'ha definit com un personatge «folklòric» i «anecdòtic». Donar la cara perquè no facin fora la gent de casa seva només et converteix en anecdòtic. En canvi, per deixar de ser una simple anècdota i fer història, res millor que avalar una fiança de tres milions a Rodrigo Rato, com va fer Banc Sabadell. Això sí que dóna prestigi.

També dóna un gran prestigi incomplir programes electorals. És una obvietat, però no ha estat sobrer que ho recordés una altra persona que sap molt bé el que ens convé: Juan Rosell, president de la CEOE. Després del 24-M, Rosell ha demanat als partits que «s'oblidin dels programes i mirin la realitat». Vet aquí, segons l'INE, una realitat: cada vegada hi ha més pobres a Espanya. Crec que el líder de la CEOE va tenir un lapsus, i el que de veritat va voler demanar als partits és que oblidessin els programes i no miressin la realitat. És que em quadra amb el que va dir fa un any, quan va afirmar que a Espanya no havien baixat els salaris.

Però encara es pot caure més baix que els salaris. Després del 24-M, la presidenta de Navarra ha indicat que Espanya pot derivar «en una Alemanya prenazi». I una regidora del PP veu la possibilitat que «es cremin esglésies i es violin monges». Dues proves més que no sabem el que ens convé, i per això no estem preparats per votar. Encara que és curiós que algú del PP parli de cremar. Amb tipus com Rus, Rato o Bárcenas, PP també podria significar Piròmans de la Política."

JORDI ÉVOLE
Periodista
No sabem votar
@jordievole