El brasiler Neymar, autor del segon gol blaugrana, va protagonitzar una polèmica jugada al terme de la final de la Copa del Rei (1-3) que va molestar i encendre l'ànim dels jugadors de l'Athletic de Bilbao. Amb 1-3 ja en el marcador i quan es disputaven els últims minuts del partit jugat al Camp Nou, el davanter va intentat superar a un rival amb un barret d'esperó. Un recurs que va enfadat als blanc i vermells, que van entendre aquesta acció com un gest antiesportiu. Curiós considerar un gest antiesportiu intentar dignificar el futbol amb una filigrana espectacular, que en la seva primitiva mentalitat de bastaixos del futbol, o potser semovents per la quantitat de potades que solen donar per partit al quadrat, els jugadors bascs no varen entendre ni suportar, era massa pel seu encefalograma pla futbolistic. No perquè alguns s'enfadin haig de canviar la meva forma de joc, va dir Neymar, i té raó, no es pot culpabilitzar ningú per intentar donar espectacle, per que el futbol, en el cas del Barça, és espectacle i del bó, mentre que en el cas del Bilbao és nomès:  semovientes a todo ritmo... de potades.... i aixi els va.
I no deixa de ser curiosa aquesta fixació que han agafat tots amb Neymar, que aquestes accions les fa de tant en tant, un portuguès al Reial Madrid les sovinteja mot més i de manera molt menys espectacular i mes aviat inutilment fatxendera i ningú li ho retreu. El furbol o fumbol, és asín. Ah! i no estaria de més recordar que el principal mèrit esportiu de l'actual i etern president de la federacio espanyola de Fubtol, Angel Maria Villar, va ser etzibar a Johan Cruijff un contundent cop de puny als morros..., quan era jugador repartidor de.... l'Athletic de Bilbao.