Potser seria arribat el moment de pensar seriosament en suprimir les pre-campanyes i les campanyes polítiques de cara a les eleccions de cada quatre anys, que de fet tampoc són cada quatre anys sino quan a MAS, perdó, més convé. Aixó, o canviar els responsables ideològics de les mateixes per reiteratius. Ja deia el professor Tierno Galván, que les promeses electorals estaven fetes per a no ser dutes a terme, puig de fer-ho qui guanyes les eleccions viuríem en el millor dels móns possibles.
En un conte d’Isaac Assimov dins de "Jo Robot" en un futur indeterminat, s'havien suprimit les campanyes electorals. Una sola persona als Estats Units, un sol ciutadà escollit era qui amb la informació pertinent dels programes electorals dels candidats de cada partit, decidia qui havia de governar. No recordo ara com acabava el conte, però vull quedar-me amb aquesta idea. Seria pràctic, econòmic i possiblement la decisió molt més justa que no pas ara. Per cert que podriem continuar en aquesta mateixa línia al Parlament de Catalunya, atès hi ha disciplina fèrria de vot per cada partit, amb qui hi anessin els primers espases ja n'hi hauria prou i la resta a treballar a la privada o a buscar-se la vida, que n'hi ha masses que nomès viuen i han viscut des del principi de la política. I és que abans de la campanya, com estem en una pre-campanya permanent, comencen les ofertes del Carrusel del Furo Ingrès mínim vital, l'oferta estrella del PSOE, 2000 milions per l'agencia social el PP per no quedar-se enrere i com deia encara no ha començat la campanya forta d'ofertes, que si la chochona, y dos huevos duros, i us farem un pont, i també el riu, i jo més, i jo més que el que més. Benvinguts al carrusel del furo, dos boletos por un duro.