Així és i així de categòric ho afirmo. A les aceres de les ciutats qui hi sobra és el vianant, simplement per què no hi cap, per què fa nosa. A les aceres hi ha carril-bici, arbres plantadets dins el quadrat ple de burilles, papereres buides plenes de paperets al terra al seu voltant, marquesinas d'autobusos, les plantes del comerç xinés de torn, caques variades de gossos, taules i cadires de les terrasses, i per allí circulen bicicletes, patinadors, mono patinadors, segways, patinets i és també lloc d'aparcament de motos. 



Qui sobra? el pringadillo del vianant o peató, el desgraciat que no té possibles per desplaçar-se amb algun mitja dels an teriorment descrits. Vergonya els hauria de fer queixar-se de bicicletes i altres sistemes de transport no bípede. Que no ho veuen que fan nosa? que tots els que he explicat, els biciclistes els primers els han d'anar esquivant per les aceres, amb el perill que aixó representa per a ells i la pèrdua de ritme pedalejador.
Si ets un pringadillo, un pobre desgraciat de vianant o peató, que ni l'Espinás va ja a peu pels puestus, no siguis dropo i no surtis per les aceres a fer nosa, quedat a casa veient telecinco al sofà, fes macramé, o fotat al llit a cobejar somnis impossibles, però fes el fotut favor de no molestar, ni desgastar més el terra de les aceres de la teva ciutat, que com deia Arribas Castro és un milió de coses, però en la que no hi tens cabuda, tu.