... RESPECTAR UN SEMÀFOR - Els ciclistes proposen imitar París i permetre a les bicis saltar-se el semàfor vermell. La capital francesa assegura que amb un cediu en lloc de semàfor hi ha més fluïdesa i no més accidents. Aquest sistema facilita la circulació i evita tensions amb els cotxes a l'arrencar, afirma un especialista, que segurament no ha vist una bicicleta en sa vida.
Jo, he vist coses que vosaltres no veureu mai: He vist un ciclista - el ciclista - respectar els semàfors, i aquest ciclista era jo. L'ùnic que respecta tots els semàfors quan agafa el velocípede des de fa ja 60 anys. Bé, servidor i alguns més con els de la foto, encara que no deixen de ser la excepció que confirma la transgressió.
París és una de les grans ciutats europees més compromeses amb el ciclisme urbà, expliquen a el Periodico. No és com als països del nord, on la bici parla al cotxe de tu a tu, però no per això s'acovardeix davant el motor. L'última proposta de l'ajuntament de la capital francesa és una bogeria estudiada: permetre que els ciclistes passin en vermell en segons quins encreuaments, ja sigui per seguir recte o per girar a la dreta (vegeu el gràfic). Ha pogut comprovar durant tres anys que la sinistralitat no creix i que la fluïdesa del trànsit augmenta. Ara estendrà el pla a tot el casc urbà. ¿Un país com Espanya es pot plantejar una proposta d'aquest calibre?
La bicicleta aquí és un mitjà de transport encara anecdòtic, però a ningú se li acut afirmar que és una moda passatgera perquè en els últims anys -hi haurà qui ho justifiqui per l'estalvi a què obliga la crisi- ha sigut l'únic que ha crescut. A Barcelona, per exemple, els desplaçaments en bicicleta han augmentat el 15% en tres anys, però no representen ni el 2% del total de moviments interns. Ciutats com Sevilla, Madrid, Vitòria, Saragossa o Sant Sebastià han impulsat polítiques destinades a promocionar-ne l'ús. Falta, però, començar a arriscar una mica. Començar a importar idees que vagin més enllà del que es podria esperar: una bona xarxa de carrils, aparcaments a la via pública, ordenances municipals... Permetre que la bici passi en vermell en segons quines circumstàncies podria ser un començament, encara que més d'un lector deu pensar que això és una cosa que no cal regular perquè els ciclistes ho fan de totes maneres.
Rubén Rodríguez és portaveu de l'associació Gasteizko Bizikleteroak Ciclistes Urbans, de Vitòria. Admet que moltes bicis consideren el semàfor com una mena de «cediu el pas», i explica que la seva ciutat fa un parell d'anys que està estudiant una mesura que ja apliquen països com Alemanya, Dinamarca o els Estats Units. «Si ells poden fer-ho, no veig raó perquè nosaltres no seguim el mateix camí, però sí que és cert que la indisciplina no juga a favor nostre, ja que el 60% passa en vermell», adverteix. La xifra la treu d'un estudi que també arriba a la conclusió que en la majoria de casos no es genera cap perill. Però amb això, lògicament, no n'hi ha prou. A París només es farà en aquelles interseccions on la seguretat estigui garantida al 100%. Es col·locarà un senyal tradicional de cediu el pas sota el semàfor, de manera que la bici, abans de prosseguir, haurà d'assegurar-se que no destorba la circulació del carrer perpendicular o la passejada d'un vianant. «Crec que és una mesura ideal per a ciutats mitjanes com Vitòria, però s'hauria d'explicar molt bé la iniciativa».
Què voleu que us digui, un ciclista és un semovent més sense volant i ha de respectar les senyals urbanes com tot quisqui, per què això que proposen de saltar-se els semafors o faro rouges, fa ja anys que es fa, de la mateixa manera que els ciclistes travessen un pas de vianants sense tenir en compte la diferència de velocitat amb un vianant. No és la bicicleta, com no ho és el cotxe, ni la moto el problema, ho són els seus conductors. I això no hi ha cristu que ho arregli. Els ciclistes o biciclistes han de respectar totes les senyals com tothom que condueix algun vehicle. Faltaria més, i ho diu un que fa seixanta anys que es mou per ciutat en bicicleta, de quan ni se sabia el significat o potser ni estava inventat el carril bici.
Sois un elemento extraño .
ResponEliminaPeligro de estar al lado de la pócima anfetamínica de la locura, es el estar al lado de un bicicléptico aneoeróbico.
Soís no sólo una locura programada desde los actos ilógicos de Dios, sino una surrealista realidad.
Espero que la Colau de buena cuenta de ustedes.
DÉU BENEEIXI ALS CICLISTES, ELLS HAN DE DOMINAR LA CIUTAT.
ResponEliminaAnimalssssss ¡¡¡¡ males personessssssssssssssss ¡¡¡¡
ResponEliminaAcomplejats ¡¡¡¡
NO EL CARRER, ni el carril bici, l'acera serà nostra o no serà.
ResponEliminaConsti que jo no hi vaig, ni hi he anat mai per l'acera.
ResponEliminaDe castigo un mes entero empressonat con la Sor LLucia ¡¡¡ a pan y converssassión (la de ella claro )
ResponEliminaEn tu vida montabas más en bici ...jajajajaja
Con el mismo fundamento pudiera argumentarse de forma técnica que ahora es más seguro ir a 160 km/h que hace 20 años a 120. En Burgos hay muchos ciclistas por las calles, a su bola, eso si, luego van dando extensas lecciones de urbanidad al resto de los mortales.
ResponEliminaUn saludo
los ciclistas tienen que circular igual que las motos y los coches, con luces y con matrícula, que esta de las luces es otra.
ResponEliminaCaram Miquel! no podria ser amb la de Cospedal?
ResponEliminaSóc absolutament partidari dels ciclistes; ara, sovint alguns ciclistes no són gaire partidaris meus. Carrer de dalt del de casa: carril bici doble, per què he d'esquivar ciclistes?
ResponEliminaI llums i matrícula, sí senyor. Abans portàvem una placa.
jo l'havia dut la placa, era petita i la donàven a l'ajuntament, el que no recordo es si s'havia de pagar quelcom. Era una lletra i dos números o tres. La placa encara deu existir, alguns d'aquests cotxes que es porten sense permis la duen (un altre perill, els Aixam aquests)
ResponElimina