<STRONG>L'INCIDENT MANCUSO</STRONG> - BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ
-
.
<STRONG>L'INCIDENT MANCUSO</STRONG>

L'INCIDENT MANCUSO

Share This

.... A la comissaria, el vell es va asseure en un banc amb els altres, lladres de botigues la majoria, que constituïen l'última batuda de la tarda. S'havia col·locat pulcrament sobre una cuixa la targeta de la Seguretat Social, la de la St. Odo Of Cluny Holy Name Society, una insígnia del Club Edat Daurada i un full de paper que l'identificava com a membre de la Legió Americana.
Un jove negre, amb els ulls ocults rere unes ulleres de sol Era Espacial, estudiava el petit dossier emplaçat en aquella cuixa contigua a la seva.
-Caram! -va dir, somrient-. Usté pertany a gairebé tót.
El vell va reordenar meticulosament les seves targetes sense dir res.
-I Com és que l'han portat aquí a una persona com vosté? -les ulleres de sol van tirar fum sobre les targetes del vell-. Aquests polis han d'està desesperats.
-Estic Aquí perquè s'han violat els meus drets constitucionals - va dir el vell, amb sobtada còlera.
__No s'ho creuran, ¿sap? Serà milló que inventi vozté una altra cosa - un cop de mà fosca va avançar cap a una de les targetes-.
Ei, ecorti, ¿què vol dir això de «Edat Daurada»?
El vell va agafar la targeta i va tornar a col·locar-la amb les altres.
-Aquestes Targetetes no li serviran de ná. El ficaran a la presó de totes maneres. Ells fiquen a la presó a tot er món.
-¿Vol dir? -va preguntar el vell al núvol de fum.
-És Clar -un nou núvol es va alçar flotant-. Com és que està vuzté aquí, home?
-No ho Sé.
-Que No ho sap? Vaja! Quina bogeria. Per alguna cosa serà. A la gent de color l'agafen moltes vegades per na, però vuzté Tié que éstar aquí per alguna cosa, señó.
-La Veritat és que no ho sé -va dir lúgubrement el vell-. Jo estava amb un grup de gent davant de DH Holmes.
-I Li va robar la cartera a argú.
-No, Li vaig dir una cosa a un policia.
-Però, què li va dir?
-Comunista.
-¡Comunista! Buuuu. Si jo li digues a un policia comunista, aquest cul negre estaria ja entre reixes, segur. Però m'agradaria dil·li comunista a un tipus d'aqueixos. 

En fi, jo estava aquesta tarda a Wools-worth i un tipus va i roba una bossa d'anacards i el dependent es posa a crida com si li haguessin Pinchao. Paf! Immediatament m'agafa un tipus i després un policia cabró em treu d'allí a ròssec. Cal donar-li a la gent una oportunitats. Sí señó! - Va xuclar el cigarret-. Ningú em va trobar a sobre els anacards; però, de totes maneres, el poli em va treure d'allà a ròssec. Crec que aquell tipus era comunista, un comunista fill de puta i cabró.
El vell va escurar la gola i va jugar amb les seves targetes.
-Probablement El deixin marxar van dir les ulleres de sol-. A mi probablement em deixin anar una petita conversa per asústar-me, encara que sàpiguen que no vaig agafar els anacards. Potser intentin demot·trà que els vaig agafar. Poden comprá una bossa i métemela a la butxaca sense que jo me n'adoni. Els de Woolsworth probablement vulguin que em tanquin pa toa la vida.

El negre semblava totalment resignat i va llançar un nou núvol de fum blau que el va embolcallar a ell i va embolcallar al vell i a les seves targetes. Després, es va dir:
«Qui agafaria els anacards? Probablement els agafés aquell mateix tipus.»

Un policia va cridar al vell indicant-li que s'acostés a la taula que hi havia al centre de l'estança, on estava assegut un sergent. Allà hi havia també, de peu, el patruller que li havia detingut.
-Com Es diu vostè? -va preguntar el sergent al vell.
-Claude Robichaux contestar ell, i va posar les targetetes sobre la taula, davant el sergent.
El sergent va mirar les targetes i va dir:
-Aquí El patruller Mancuso diu que va oposar vostè resistència a l'autoritat i que li va dir comunista.
-Va Ser sense adonar-me -va dir afligit el vell, percebent la fúria amb què el sergent tractava les targetetes.
-Segons Mancuso, vostè va dir que tots els policies són comunistes.
-Ahí Va! -va dir el negre, des de l'altre costat de l'habitació.
-Vols Callar, Jones? -va cridar el sergent.
-D'acord, D'acord, callo -va contestar Jones.
-Després M'ocuparé de tu.
-Bé, Jo no vaig dir comunista a ningú -va dir Jones-. A mi em va embolicar els
tipus aquell de Woolsworth. Ni tan sols m'agraden els anacards.
-Tanca El bec, vols?
-Bé, Bé, està bé -va dir alegrement Jones, i va llançar un gran núvol de fum.

-No vaig dir amb intenció el que vaig dir -va explicar el senyor Robichaux al sergent-. És que em vaig posar nerviós. No vaig poder controlar-me. Aquest policia intentava detenir un pobre noi que estava esperant a la seva mare al costat de Holmes.
-Què? -el sergent es va tornar al policia pàl·lid -. Què intentava fer?
-No Era un noi -va dir Mancuso-. Era un home gros i gran amb una indumentària molt rara. Semblava un sospitós. Jo només volia fer una inspecció de rutina i ell va oferir resistència. A més, semblava un previngut sexual.
-Un Pervertit? -va preguntar àvidament el sergent.
-Sí -va Dir Mancuso, amb renovada confiança-. Un prevertid gran, molt gran.
-Com De gran?
-El Més gran que he vist en tota la meva vida -va dir Mancuso, estenent els braços com si descrivís un trofeu de pesca. A l'sergent li van brillar els ulls-. El primer que vaig veure va ser aquella gorra verda de caçador que portava.

Jones escoltava amb atent distanciament, des d'algun punt de l'interior del seu núvol.
-Bé, Mancuso, i què va passar? ¿Com és que no és aquí davant meu?
-S'en va anar. Va sortir aquella dona de la botiga i ho va embolicar tot i se'n van anar corrent, van doblegar la cantonada i es van ficar al Barri Francès.
-Vaja, Dos personatges del Barri Francès -va dir el sergent sobtadament il·luminat.
-No, Senyor -va interrompre el vell-. Ella era de debò la seva mare. Una senyora molt agradable i molt simpàtica. Jo ja els he vist altres vegades pel centre. Aquest policia la va espantar.
-Escolti, Mancuso -va cridar el sergent-. És vostè l'únic membre del cos capaç d'intentar detenir algú separant-lo de la seva mare. ¿I per què ha portat vostè aquí a l'avi, a veure, digui? Telefoneu a la seva família i digui'ls que vinguin a recollir-lo.
-Si Us plau -va suplicar el senyor Robichaux-. Això no. La meva filla està ocupada amb els nois. No m'han detingut en tota la meva vida. Ella no pot venir a buscar-me. Què pensaran els meus néts? Estudien tots amb les germanes.
-Aconsegueixi El nom de la seva filla, Mancuso. Això li ensenyarà a dir-nos comunistes!
-Si Us plau! -el senyor Robichaux ploraba-. Els meus néts em respecten.
-Déu Sant! -va dir el sergent-. Intentar detenir un noi que anava amb la seva mare, portar aquí a aquest avi. Vagint-se d'aquí ara mateix, Mancuso. Emporti-se'n l'avi. 
Vol detenir vostè a tipus sospitosos? Doncs no es preocupi, que ja l'ajudarem.
-Sí, Senyor -va dir dèbilment Mancuso, emportant-se al sanglotant vell.

-¡Juá! -va dir Jones des de les profunditats més secretes del seu núvol...


la Conxorxa dels necis (fragment)

2 comentaris:

.