EL SENTIT DE LA VIDA


La seva cara de felicitat, el seu somriure en arribar a la meta, expressa més que totes les paraules. Bailey Matthews, un nen de 8 anys amb paràlisi cerebral, és un autèntic campió. Fa uns dies va aconseguir acabar un triatló celebrat a la localitat de North Yorkshire, a Anglaterra, després de recórrer una distància que no qualsevol és capaç de completar: nedar 100 metres, va fer 4 quilòmetres en bicicleta i acabar amb una carrera de 1.300 metres.

Aquesta proesa és només una fita més en la vida de Bailey, acostumat a superar obstacle rere obstacle. Va néixer 9 setmanes prematur i va haver d'aprendre a caminar quatre vegades. Ara li és pràcticament impossible caminar sense ajuda d'un caminador. Això no va impedir que el nen es mostrés convençut de participar en el triatló. Així que els seus pares es van posar mans a l'obra i el van ajudar a entrenar-se. Va acabar la carrera sense cap ajuda i només amb la companyia del seu pare durant tot el recorregut.

El premi d'arribar va ser la rebuda que li van donar les centenars de persones que l'esperaven a la meta. L'alegria va portar a deixar de banda el caminador i aixecant-se per si mateix després de caure diverses vegades. T'estimo Bailey i t'admiro, pel teu coratge, amb ell dones sentit a la vida, la teva i la nostra.

 

4 comentaris:

  1. Francesc, en conec tres d'aquests nens, dues (són nenes) i un de qui el poble tots amb paràlisi cerebral. No post imaginar del que són capaços aquestes criatures. Nosaltres no seríem capaços ni de bon tros de fer alguna cosa que ells sí que fan. També un cop o dos per setmana escric contes i relats curts per persones discapacitades intel·lectualment. Un altre cas. Els hi tinc un afecte fora de qualsevol cosa. Aquesta gent sí que no té maldat, estima, comparteix, aprèn, plora davant teu sense cap problema i el que no li agrada ho diu sense gens de vergonya. Són gent de AMPAMS. Admirables!

    [No puc entrar amb el meu nom del bloc, per això ho faig por Google]

    ResponElimina
  2. N'HI HA UN AL BARRI, i es com tu dius, el problema és el dia en que falten els pares.

    salut

    ResponElimina
  3. Aquestes són les notícies que donen gust de llegir
    Salut

    ResponElimina
  4. Tens raó, Francesc, i encara és pitjor quan tenen una germana

    ResponElimina