El ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz va dir ahir que la seva  reunió amb Rodrigo Rato el 29 de juliol, al seu despatx del ministeri, durant una hora, que mai hauria d'haver transcendit. En la compareixença al Congrés dels Diputats, el titular d'Interior va explicar que la cita amb l'exvicepresident del Govern era perfectament normal, una de les moltes que manté amb desenes i desenes d'altes personalitats preocupades per la seva seguretat, a les quals ell atén per protegir-les. Perquè el que estava en joc aquí, va dir el ministre, no era el procés judicial de Rato, sinó les «greus ofenses i amenaces» que havien rebut l'expresident de Bankia i exdirector del Fons Monetari Internacional (FMI) i la seva família. «Era el meu deure atendre la seva petició», va dir.
El ministre va mostrar llavors un feix de papers que contenien 'més de 400 amenaces a Twitter. Allò va provocar perplexitat en l'oposició, que va reclamar a l'uníson la seva dimissió. Rar és el personatge públic que no hagi rebut atacs, la majoria anònims, a la xarxa social. Però Fernández Díaz va demanar no «frivolitzar» en aquest assumpte. «Les qüestions de seguretat no són només els tuits amenaçants -va dir en la rèplica-. Estem parlant d'amenaces. No les concretaré per raons òbvies. Ja he anat massa lluny». 

Es veu que el sr.Ministre a banda de no saber de que va la cosa del twitter, tambè desconeix que el Sr. Rato no té compte a Twitter, que no deixa de tenir el seu que, per què demostra el nivell de coneixement de la situació del Sr. Ministre que hauria de ser ja exministre. Pretendre fer-nos creure que el sr. Rato es una victima d'amenaces que el posen en perill, és mentida i alhora una bestiesa, una excusa barata que li va posar fàcil a l'oposició que li va recordar que a twiter qui més qui menys rep amenaces i que el sr, Rato com deia més amunt no té compte a twitter, o sia que el Sr. Ministre s'ha fet un gol en pròpia porta, ha fet el ridícul i ha demostrat que per aquest Govern, no tots som iguals, si no que li ho diguin a Baltasar Garzon que segurament recomanaria al Sr. Ministre que dimitis, aplicant-se la doctrina Bermejo, però clar, Garzón no és dels seus i molestava massa, mentre que Rato si, encara que sigui un estafador compulsiu.