El Show de Truman, la pel·lícula, es resol finalment amb una sortida, una porta al voltat artifici a la qual s'accedeix per una escala no exempta de connotacions triomfalistes. Una sortida que sembla suggerir l'existència, després d'ella, d'un altre món "real" en què, potser, el protagonista trobi per fi la llibertat. ¡Trampa !, doncs és en aquest precís instant en què Truman Burbank creua la porta és quan la ficció arriba al seu més capciós apogeu. Fora de la ficció, aquesta porta no existeix, i dolent serà, per enganyós, buscar sortides en messiànics més enllàs. Com Samuel Beckett va dir amb mordacitat no exempta d'humor: "Des de sempre corre el rumor o millor dit la idea que hi ha una sortida".
més... ARREZAFE
Tags:
POST DESTACATS
También pudiera llamarse a lo de Beckett, esperanza..
la esperanza es el auto engaño del vencido.