En la major part de les activitats humanes, Europa ha produït creacions notoriàment originals: en música, per exemple, en filosofia, en cuina, en arts plàstiques, en les ciències i en els negocis, en l'erotisme, en l'aventura. A totes elles hem donat genis inventors o fundadors, personalitats decisives, fons inicials. Però n'hi ha una en la qual el nostre continent no ha sabut mai reeixir: la religió. Europa, d'ençà que en tenim noticies, ha estat rigorosament estèril en messies i profetes. Les religions dels europeus, des de les mitologíes clàssiques a les actuals, provenen, sense excepció potser, d'Àsia, de la mare Àsia.
És clar que, abans i al marge de les creences importades, n'hi haurà hagut d'altres ideades pels indígenes: almenys, ho supose. Cap d'elles tanmateix, no ha trascendit de la tribu familiar que l'utilitzava: es tractaria de fetitxismes mediocres, desproveïts de viabilitat unibersal. I un es pregunta a què es deurà aqueixa peculiar ineptitud nostra. A primera vista sembla inexplicable. Perquè no hi ha, ni de bon tros, incapacitat per a la fe. Quan ens hem assimilat una religió, l'hem fornida tot seguit de sants, de teòlegs, d'inquisidors i de místics, d'heretges i de reformadors, de 'carboners' irrebatibles, demostrant d'aquesta manera que no som solament escèptics. És l'impuls creador, allò que ens falla en aquest ram. Crear, ací, significa crear misteris, cosa per a la qual es necessita una mena singularissima d'imaginació. I nosaltres n'estem, n'hem estat sempre, mal dotats. Què hi farem! - JOAN FUSTER