Si hem de fer cas pel que diuen els diaris, les radios, televisions i els contertulians emèrits de la meseta, que s'acontenten a repetir les seves bestieses, sembla que ha arribat el moment de la cancel·lació dels nacionalismes, almenys, del nacionalisme català, que no dels països catalans, que aquí va relliscar Germà Gordo.

El nacionalisme dels països europeus, ha estat positivament bel·licós, localista i burgés. Ho ha estat: no tant, però, com ens voldrien fer creure els seus detractors...., deia Fuster. I encara essent-ho, hauriem d'aclarir fins a quin punt això era inevitable, per fatalitat històrica. I fins a quin punt es tracta de vicis corregibles o d'adherències circumstancials. En tant, doncs, que reacció contra aquells tres defectes, la repulsa, vinga d'on vinga, serà justa. Nomès que s'hi corre el perill que insinua la frase alemanya: per llançar l'aigua bruta de la tina, ens exposem a llençar l'infant  que hi rentàvem - perquè, no tot és aigua bruta en el nacionalisme. 
El que jo voldria comentar en aquest escrit, i subrat-llar-ho, és la maniobra que s'oculta en les manifestacions antinacionalistes sorgides arreu, precisament per part dels qui com Espanya són els més nacionalistes, i els més excloents, i també - per que no dir-ho - els més rancis i rupestres.