No arribarem mai a saber que va passar realment, encara que hagi de ser el jutge qui aclareixi si en la mort del venedor senegalès de Salou s'ha comès algun delicte. Que sigui la Conselleria d'Interior qui determini si l'actuació dels agents -acompanyats per una secretària judicial- va ser justificada i diligent, i si va emprar únicament la força necessària. Però hauríem de ser tots els que, una vegada s'hagi aclarit què va passar en aquell balcó, ens preguntem per què tolerem segons quines formes d'explotació i només simulem alarmar-nos quan un succés com el de dimarts a Salou encén totes les alarmes. 

Un vol confiar que l'administració de justícia acabarà determinant si algun agent dels Mossos d'Esquadra va ser responsable -voluntari o involuntari- de la mort del manter, però dubta i sap que la veritat del que va succeir s'esvanirà amb el temps de l'oblit com llàgrimes perfumades de ginebra. 

No obstant, el problema no és aquest, els mossos fan el més fàcil, perseguir a l'última baula d'una cadena que és molt més llarga, persegueixen al més dèbil, en comptes d'anar a buscar als fabricants d'aquests productes top-manta, i a qui els distribueix als manters. És per aqui per on s'hauria d'atacar el problema, que no hauria de ser gaire complicat, però ja veig que aixo deu ser complex i porta feina, millor fotra-li canya al negre que és el dèbil i no es queixa i si es queixa se li fot garrotada i s'ha acabat del broquil. Poca feina, mal fotuda i ben pagada.