Aquest Govern del PP, mentider compulsiu del primer a l'ùltim ministre, com qui no vol la cosa afirma de tant en tant que ha d'agafar euros de la guardiola (Fons de reserva) per poder pagar les pensions. Mentida, no hi ha guardiola. El sistema de pensions en si ja és una estafa, en funcionar de manera piramidal, perquè no és cert com s'ens ha dit que hi hagi un fons de pensions, aixó no existeix, simplement cada més, uns cotitzen i paguen i uns altres cobren, i com això s'ha desnivellat en baixar els que paguen i augmentar els que cobren, ara no els quadren els números. Clar que aquí l'Estat té un problema: com jo, molts han cotitzat i pagat tota la seva vida laboral a la Seguretat Social, i volem tenir tot el dret a percebre la nostra pensió i sense cap pérdua de poder adquisitiu. Que no toquin les pensions, que per aquí poden començar a prendre mal. Som molts els jubilats i poc per a no dir res tenim a perdre i si molt a guanyar. 

La primera gran mentida del Govern es presentar les pensions com un pou sense fons. La nostra inversió en pensions es manté a l'entorn de l'11% del PIB i tres punts per sota de la mitjana de la UE-15, explica Antón Losada a el diario.es. De fet, d'acord amb les dades de l'OCDE, el cost de les pensions a Espanya ha seguit una trajectòria similar als països del nostre entorn. A Espanya no està passant res molt diferent a quant esdevé en els països amb els quals solem comparar-nos. Les nostres pensions no afronten cap situació excepcional. L'única excepció consisteix que la nostra inversió en pensions sempre ha estat considerablement menor. L'actual dèficit de la Seguretat Social no respon principalment a l'increment de pensionistes. Es deu sobretot a l'augment de l'atur i la imparable precarització de l'ocupació, amb els contractes escombraries, d'aquest atur que minva segons el Govern, i no és cert, canvien aturats per treballadors mal pagats que cotitzen una misèra. 

La segona gran mentida del Govern es refereix a les apocalíptiques projeccions demogràfiques que ens alerten sobre la insostenibilitat de sistema. Perquè es compleixin han de concórrer fenòmens tan impossibles com que la població espanyola caigui per sota dels 41 milions, la immigració sigui gairebé igual a zero i el ritme de sortida a l'estranger dels joves no decaigui ni amb la famosa recuperació. 

La tercera mentida consisteix a tractar de "despesa" les pensions, quan en realitat representen un ajut pel Govern. ¿Quantes famílies han pogut i poden encara capejar aquests anys de crisi gràcies a les pensions que han ingressat els grans de la família?, moltes us ho asseguro, i a costa de sacrificis en carn propia dels jubilats. O l'estalvi que aquests mateixos pensionistes suposen a l'Estat en termes de serveis socials. A veure si deixem d'acceptar sense més aquesta fal·làcia segons la qual tot el públic representa una despesa improductiva i tot el privat suposa una inversió productiva. L'anomenada "despesa" en pensions també estimula l'economia productiva en forma de consum i demanda, que els jubilats prou viatgers que són. Si es tracta de posar la por perquè els votin, van bé, encara que potser acabin per matar als jubilats d'un ensurt. Si es tracta de prendre decisions serioses per assegurar un dels majors èxits de la democràcia: el nostre sistema públic de pensions, anem camí que ens enganyin, una altra vegada. I tot i això, encara hi haurà qui els votarà.