UN ACTE DE RESPONSABILITAT


Les elecciones de demà són molt importants, no són les eleccions de la meva vida, peró són molt importants. Per fi s'acabarà amb l'àncien regime, bipartit CDC  i UNIO, cap dels dos partits independentista i acabarà tambè amb el partit del Fred Astaire o el poc que en queda. C's no és un partit, ni tan sols una ideologia, com una espècie d'UPyD (e.p.d.) fundada  per qui la va fundar i amb els objectius clars, España España y España, com UPyD. I ves per on el fum fum fum de Ribera i Arrimadas por obtenir més de 25 diputats, i fins i tot podria donar la presidencia de la Generalitat a Ines Arrimadas, de la qual el principal actiu és que no en té cap, però això en política no té cap importància, si Rajoy és President del Govern, vol dir que qualsevol pot ser president.
Com que se m'en fot la jornada de reflexió i aquesta bestiesa, dic ara i aquí que demà aniré - després de temps sense fer-ho - a votar per Catalunya si que es pot, i ho faré per què em sembla una opció honesta, sobretot d'una gent, de tota la gent que la conforma, que estàn nets de corrupció, com C's també, llevat de Cañas que és un cas particular, i no és nomès perquè no hagin tocat poder, és ja una filosofia, una altra manera de fer i entendre la política. 

Si tot va com ha d'anar, no hi haurà majoria dels del SI, entre altres aspectes per què són pocs, molts menys dels que es pensen i això tenint en compte que molts vots que aconseguiran no són de gent independentista, són de gent desorientada, entabanada a resultes de la crisi i de moltes mentides que sobre Espanya, ells tambè han esbombat, com l'Espanya ens roba. Cago en la puta, encara em fa mal el robatori de l'avi i la seva familia, aixó si que em va deixar tocat per molt de temps, i no la mala distribució d'Espanya que si es cert es queda entre 2 i 6 mil milions l'any; és queda o deixa de reinvertir, però això que no és nou, no semblava importar quan tot anava bé, abans de la crisi, i és que aquesta és la causa real de que estem on estem, no l'ANC ni Omniun, i això, entenc que a l'hora de la veritat, la gent demà ho sabrà veure i actuarà en consequencia votant com cal, i, encara que ells no ho considerin així, ho faràn en un acte de lucidesa, responsabilitat, sentit comú i fins i tot patriotisme.

De no ser així, de guanyar el SI, aleshores si que a Catalunya tenim un problema, un greu problema. 

4 comentaris:

  1. No te gusta el Fred Astaire ????????????
    es uno de los pocos que me parece honrado...¿ o quizá el único ?

    ResponElimina
  2. potser es dels pocs, encara que amb el temps que porta al partit, segur que esà pringat, i és que a mi els bailarins em semblen poc seriosos.

    ResponElimina
  3. La gent sap que aquesta jornada pot emergir, o no, un procés d'emancipació nacional basat en l'exercici democràtic. Crec que no serán pocs a votar per el SI. Aquestes arbitrarietats, combinades amb una actitud agressivament propagandística dels mitjans de Madrid, ha fet irrespirable el clima informatiu d'una campanya que hauria d'haver estat un espai de debat entre projectes polítics, tots igualment legítims. I votan s’eguera solucionat. Tu mateix m’ho deies. I Espanya que digui el que vulgui, però de democracia (cero patatero)

    Tots els mecanismes de l'estat s'han orientat a la intimidació dels electors catalans, que han estat bombardejats amb tota mena de mentides, exageracions i distorsions de la realitat. Contra la il•lusió d'un projecte d'emancipació s'hi ha contraposat l'amenaça d'una suposada venjança orquestrada per l'estat espanyol a nivell internacional. Contra l'acció d'un sí, la immobilitat d'un no. Si després ens puteijan, també ho farán als partits espanyols d’aquí. Esculliran la manera de parlar i, buscar solucions.

    Jo demà vaig a votar!

    ResponElimina
  4. la solució aquesta nit Josep. La realitat és que tota la campanya - aquí - ha estat exemplar, cosa que no poden dir els d'allí.

    ResponElimina