12/9/15

VOLDRIA


Voldria creure en que és possible la independència del meu pais, tenir la fe i la convicció de la gent que ahir es va manifestar a la Meridiana. Voldria creure en que Artur Mas és la persona idónia per dur a terme aquest procés. Voldria creure que el Govern de Madrid davant d'una manifestacio com la d'ahir prendrà consciència de la situació i mourà fitxa. Voldria, voldria.......

No crec en res, ni en els déus ni en els homes, he perdut tota fe i res m'importa, i aquest procès se'm fa molt feixuc, esgotador i possiblement per acabar en no res, en una profunda frustració col·lectiva. De moment ha aconseguit dividir no ja CIu, sinó el país sencer com va pronosticar Aznar. L'integrisme s'ha radicalitzat i la gent de bona fe, ai la gent de bona fe que mal que ha fet al llarg de la història, va a per totes convençuda de la victoria.

Dempeus sota la bròfega tempesta, país fatal, país aimat.

SHARE THIS

13 comentaris:

  1. Cuando me dicen que no ven fracturas y que no denotan sino una conjunción única, no contesto.
    Se positivamente que quien me lo dice escribe o desde una visión errónea, o desde un pueblo pequeño que son todos del mismo taranná o desde un prisma que no desea saber más allá.
    Yo vivo en el centro de Barcelona. Voy a la universidad, hago dos voluntariados diferentes y tengo un hijo jóven con una señora de su edad.
    Si no quieres problemas, no hables de política, eso es lo que veo, al menos en el aula de Filosofía , porque allí se ha formado dos grupos contrapuestos. En mi casa , mi hijo y yo no hablamos del tema, acabamos discutiendo, y eso que somos afines. En TdC , sólo veo miseria y me cago en los políticos y en sus promesas. Y donde doy refuerzo escolar, allí somos 11 personas con estudios superiores de los cuales 6 son no independentistas,, entre ellos un cátedro, una doctora, dos profesores de Instituto, otro del Quimico de Sarrià y un teólogo pedagogo.
    Los otros cinco son independentistas, : dos maestros, un profe de Instituto, un bibliotecario y una exdirectora de instituto.
    Allí vamos a una en cuanto ayudar con el refuerzo que son cuatro horas a la semana, pero también hay dos grupos muy diferenciados.
    Y esto, hace 4 años no nos pasaba.
    En casa, a la hora de la comida y cuando viene mi hijo y su mujer, tampoco hablamos de política, porque dejaran de venir, y casi me lo dijeron un día.
    Ahora como en tiempos de Paco, chitón y a la gabia.
    ¿ qué no hay fracturas?
    El que no lo ve es que no sale del pueblo.
    Un abrazo

    ResponElimina



  2. Francesc, entec perfectament que tot aquests procès se't faci llarg i passat, però em de pensar que això, no aquí sinó a qualsevol lloc que es vulgui fer, no pot ser tan rapit com un voldria. I a més aquí encara és més llarg perquè tenim a davant nostre unes persones que no escolten, ni volen parlar. Com acabarà?, doncs pot ser que acabi com a Canadà, o por ser que Espanya faci un pacte com volia fer Herrero de Miñon fa uns anys enrera. Tot i cap, també una profunda frustració col·lectiva, clar que si.
    Ara jo voldria "parlar" amb tu i en Miquel alhora. Després de la mort de Franco tothom tenia por, però molts vam votar als partits d'esquerres, i la gent igual que dieu vosaltres, deien que hi hauria una ruptura en el país, i que era millor seguir com estàvem. Ho recordeu? Tu no ho se, però vull creure que també vas fer com en Miquel i jo. I no es va trencar res. I jo pregunto? I ara perquè sí?

    Aquesta profunda baralla que dieu que existeix en les famílies jo no la discutiré, És veritat que en Miquel viu en una ciutat gran i lògicament hi ha de tot, més que on visc jo que som 4000, però aquí la gent també és com a tot arreu. Hi ha de tot. I ningú es baralla.

    No serà que no tenim cultura democràtica? Jo sóc incapaç de discutir-me amb qualsevol de vosaltres dos perquè tu no ho veus clar i l'altre tampoc o perquè un no vulgui. Amb tot això no vol dir que jo ho vegi claríssim ni molt menys. L'únic que dic és que s'ha de parlar molt sense enfadar-se totes les vegades que calguin. I de cap manera arribar a l'extrem de discutir-se.

    I acabo: Oi que tu no has deixat de posar una foto perquè què un altre no s'enfadi. És l'altre que ha d'entendre que tu tens tot el dret. No es pot deixar de fer res. Has de fer com fins ara és fer. Ets, hi ho demostres sempre, que ets un home lliure. Exactament igual que en Miquel

    ResponElimina
  3. Josep, jo vaig votar socialistes després d'enm Franco, nomès que no eren d'esquerres, eren ja uns xoriços, per això malfio d'uns i altres i si entenc que aqui abans de la crisi els independentistes eren quatre i el cabo i tots aquests que han aparegut ara, desapareixeràn de nou quan tot vagi bé, i si hi ha independència tardarà molt és a anar bé l'economia. A Europa la futura República catalana l'importa un rave.

    ResponElimina
  4. 'Y esto, hace 4 años no nos pasaba'. Aqui està el quid de l'assumpte, a mi em passa el mateix amb alguns cosins que abans parlàvem lliurement i ara evitem parlar de política, les posicions s'han enquistat i enconat, però és una fractura, així de clar,.,.,,

    ResponElimina
  5. Moment difícil, no podem obviar que el país està dividit i que s'evita parlar de segons què però això ha passat sempre, em temo,fa uns anys la gent era socialista o convergent i en fa més, del psuc o fatxa, què hi farem, a mi és que les coses multitudinàries em fan angúnia, què voleu que us diguir, de tota manera al capdavall el que mana són els vots, com ha de ser, sortir al carrer és 'relativament' fàcil i hi ha moltes motivacions per fer-ho, també per no fer-ho, al capdavall acabi com acabi ja sabem com acabarà per a la majoria, anar tirant com es pugui ens deixin, i encara gràcies, vegeu la història

    ResponElimina
  6. És bo el debat. I que tots en parlem obertament. Cadascú és lliure i les motivacions personals son diverses per pensar d'una o altra manera. Crec però que ara no es tracta de fer política com abans, ara es tracta de defensar ls nostra dignitat. Tampoc hem de fer bandera de la història passada, cada època és diferent i els motius son també diferents. Les urnes ho decidiran com ha de ser.

    ResponElimina
  7. Jo estic impacient per anar a votar, espero que aquesta gent que dieu que es barallen per la política (del tot d'acord amb el que diu en Josep de la "no cultura democràtica") acceptaran el resultat.

    ResponElimina
  8. Cony...ostres...mira ...jo també Sa LOreto...jo també....

    ResponElimina
  9. Moment de moments perduts Júlia, Junts pel si no traurà majoria ABSOLUTA, compte amb Ciutadans i sobretot Catalunya si es pot, que els que fan enquestes no veuen més enllà del nas. i aqyui començaran de veritat els problemes, temps al temps.

    ResponElimina
  10. Marta, no es pot jugan inconscientment i alegrement amb la il·lusió de la gent, i aquests ho estan fent sense cap mirament. Pensa que jo, sóc més iondependentista que Artur Mas, i Junqueras res de res, s'ha deixat portar a l'hort per Mas, Junqueras m'ha decebut, ni ha entés res, ni ha sabut estar a l'alçada de les circumstàncies

    ResponElimina
  11. Loreto, fa ja molt de termps que no em fa capm il·lusió anar a votar, de fet fa temps,. des del pacte del Majestic de Pujol ambn Aznar, que voto en blanc. Aquesta vegada votaré, i ho faré per Catalunya si que és pot. No veig cap més opcio possible. No puc perdre el temps a,mb JUNT PEL SI o els trinxeraires oportunistes de la CUP. Ho sento.

    ResponElimina
  12. Loreto, fa ja molt de termps que no em fa capm il·lusió anar a votar, de fet fa temps,. des del pacte del Majestic de Pujol ambn Aznar, que voto en blanc. Aquesta vegada votaré, i ho faré per Catalunya si que és pot. No veig cap més opcio possible. No puc perdre el temps a,mb JUNT PEL SI o els trinxeraires oportunistes de la CUP. Ho sento.

    ResponElimina
  13. ...I SI HU PROBEM^?...POT SONAR LA FLAUTA,A MES A MES,SI ENS QUEDEM SEREM ENGABIATS,EXPLOTATS ENCARE MES,AIXO SEGUR,MIRA ARA MATEIX LA QUOTA LACTICA EUROPEA, "PA GALICIA" COM EL AVE....ES AIXO LO QUE VOLEM PER LA NOSTRE QUITZALLA?.

    ResponElimina

About Me