"El Club Premium del Medicament és l'única opció que em garanteix el tractament per a qualsevol malaltia. Tant és que no hi hagi prou medicaments, que els preus siguin elevats o que hi hagi una llarga llista d'espera ... a mi, amb el Club, no em falten. Jo, m'ho puc permetre ".
Qui parla és la Arantxa de Benito, el vídeo sobre #EnfermedadesPijas inundava ahir de desconcert les xarxes socials. La foto d'un local al carrer Ayala del barri de Salamanca de Madrid que prometia "accés prioritari a tractaments exclusius contra la hepatitic C, el càncer, el VIH o les malalties rares" compartida per molts tuiters va ser la que va començar a deslligar l'estupor i la indignació entre la gent.

Avui, un vídeo de la mateixa protagonista ho revela tot: "Si el model d'innovació de fàrmacs no canvia, serem testimonis de situacions tan extremes com la representada pel Club del Medicament". Un dia després, sabem que El Club Premium Del Medicament és en realitat una campanya que vol denunciar el sistema actual d'innovació farmacèutica.

Darrere d'aquesta paròdia es troba No és Sa, una aliança d'organitzacions [Salut per Dret, Metges del Món, Organització Mèdica Col·legial, OCU, SESPAS, CECU, No Gràcies, ISGlobal, Oxfam Intermón] que pretén "sanejar" el model d'innovació dels medicaments - elmundo.es"

La inicitiva és d'agraïr encara que sigui inutil, que no serveixi per a res. A sant de que les multinacionals de la drogradicció cambiaran les seves prioritats, aquí nomès s'ìnvestiga la quantitat de pastillam que pot ingerir el personal i si aquest no és suficient, no hi ha investigació. A vegades penso que en comptes de nacionalitzar bancs (de fet els bancs s'haurien de cremar, del primer a l'últim, sense deixar-se ni una sola sucursal) caldria nacionalitzar les multinacionals famaceutiques, una autèntica xacra que nomès es dedica a drogar al personal, amb la connivència de gran part de la classe mèdica, la presa favorita dels visitadors dels laboratoris, i mai millor dit lo de laboratoris, on es pergenya la tàctica de la intoxicació per pastillam del personal, en comptes de practicar la medicina preventiva i els remeïs casolans de vell que venen a ser el mateix però gratis, les denostades i oblidades herbes remeieres.

Ho dic seriosament, la medicina actual no cura, palia i droga al personal a base de pastilles, pastilles que pagan teles de plasma, viatges al Càrib i altres foteses hedonistes, en comptes de tornar a la medicina tradicional, i intentar una medicina mes preventiva. Potser escric això pel que he vist, en primer lloc i, per què amb 70 anys he tingut la sort de no anar mai al metge, i que duri, per què a la que hi vagi, ja he begut oli. I és que aquí el que és important és inventar-se unes malalties que necessitin d'uns medicaments de llarga durada, que ni curin ni matin, sinó que allarguin una qualitat de vida inexistent en la majoria de malats en ser gent gran, però que queden la mar de bé en les estadistiques del promig de vida de la gent que confecciona la Generalitat, una Generalitat que atrapada en la seva pròpia BOI-incongruència deu 330 milions d'euros a les farmacies i a sobre els hi diu que no pot pagar.

La culpa és de Madrid, i jo que m'ho crec....