Ardales (Màlaga) |
- Llegia l'altre dia no recordo ara on, que la memoria del passat, els records, no existeixen, almenys tal com pretenem rememorar-los o recordar-los, que subconscientment els manipulen i adequem segons ens convé o interessa. De fet, vivim en un present permanent, per tant semblaria lògic i raonable recordar exactament tot el que ens ha succeït, però no és així, obviem el que no ens interessa i adequem a la nostra conveniència la resta de records o fets que ens han succeit en aquest passat present.
Tot això ho dic per què en més d'una ocasió he parlat d'un conte d'en Paco Candel a 30.000 pessetes per un home, el del limpia de Cartagena tal i com jo el recordava. Doncs no era de Cartagena, sinó d'Ardales a Malaga el limpia de Candel, i ho sé per què avui he baixat amb la bici al mercat central com cada diumenge i allí en una de les paradetes com sol succeir, el llibre de contes de Candel m'ha trobat, i per dos euros l'he recuperat, atès el vaig deixar no recordo a quí i com és de rebut no ha tornat mai més. El conte és titula: JO VULL TORNAR A MÁLAGA!, pàgina 107.
A banda que el limpia no era de Cartagena, el conte es molt més llarg del que jo recordaba, i no recordaba tampoc la curiosa i original manera de narrar-lo. És el que té de manipulació els records per mes de bona fe que es faci. Un últim apunt, dins del recull de contes de Candel, hi havia tres postals d'un tal Josep felicitant a la seva mare de l'any 1959, 1960 i 1961. Algun dia haure de fer un recull de coses i dedicatories que m'he trobat en llibres de vell. N'hi ha de prou curioses.
Hombre, sería bueno que lo hicieras, forma parte de la antropología
ResponEliminasalut
No ho sé Miquel, són records, detalls pesonals, dedicatories molt personals algunes, seria com traspassar una intimitat sense permis. Crec que és millor deixar-ho com està...
ResponEliminaNo ho sé Miquel, són records, detalls pesonals, dedicatories molt personals algunes, seria com traspassar una intimitat sense permis. Crec que és millor deixar-ho com està...
ResponEliminaCuriosament, la meitat d'Ardales (o més) als anys 50-60 va emigrar (no diré "es va exiliar"! :)) al meu poble, a Blanes... Són realment pobles germans.
ResponEliminaOstres, i deuen viure tots als pins o a la Plantera, oi?, Candel ho devia saber, encara que ell era d'Almeria. Em va fer molta il·lusió retrobar-me de nou amb el seu recull de contes de 30 mil pessetes per un home.
ResponEliminaSí, la Plantera és el barri on més s'hi van establir, i la zona dels Pins.
ResponEliminaho conec bé Salvador, fins i tot tinc un conte que passa a la Plantera. Han estat molts estius de vacances a Blanes, amb nits als Tarantos.
ResponElimina