Gairebé 400 refugiats i immigrants van perdre la vida creuant la Mediterrània a l'octubre, i només en els tres primers dies de novembre altres 18 han mort durant la travessia, segons les últimes dades disponibles de l'Organització Mundial per a les Migracions (OIM). Aquests snon els que s'han pogut controlar, després estan els ue no han arribat ni tan sols a ser una xifra oficial de desapareguts, que a ben segur n'hi ha.

Segons indiquen els mitjans aquesta nova dada eleva la xifra de persones que han mort tractant d'arribar a Europa per mar en 2015-3406. La ruta migratòria de la Mediterrània és la més mortífera: les defuncions ocorreguts en les seves aigües suposen més del 72% del total de migrants morts al món en el que va d'any.

Semblava que la foto del petit Aylan de boca terrosa a la platja havia remogut les consciències dels Governants europeus que van prometre posar-se mans a l'obra per ajudar i acollir als refugiats, però tot es va qudar en alló del que nestan plenes les sepultures. A manca de vies legals d'entrada a Europa per a refugiats, migrants i sol·licitants de protecció es veuen empesos a acudir als traficants de persones ia prendre perilloses rutes per arribar sòl comunitari. A causa de les incessants morts a les aigües del Mediterrani, la Comissió Europea va plantejar la possibilitat d'ampliar el mandat de l'Agència de fronteres de la UE (Frontex) perquè, a més de vigilar les fronteres, adquirís una missió de salvament i rescat. Però mai es va aprovar.

La proposta es va quedar en un augment dels recursos de Frontex, però sense modificar la seva única missió: la vigilància de fronteres. És a dir, l'agència de la UE efectua la tasca de socors quan coneix l'existència d'un vaixell en dificultats, com qualsevol altra embarcació que es trobi al mar. Però no té l'objectiu de recerca i rescat. Ni, segons ha denunciat l'ONG Proactiva, les últimes tragèdies ocorregudes en les aigües del Mediterrani, la formació requerida.

O sigui res, política de l'estruç, i mentre, se'ns van amuntegant a la CEE migrants en camps de concentració o deambulant per carreteres intentant creuar fronteres, deixats de la mà de déus i homes, i un hivern que s'apropa que no farà més que empitjorar la seva situació. I d'altra banda anem amuntegant cadàvers al fons de la Mediterrània, 400 tan sol aquest passat més d'octubre, uns cadàvers que han de tenir Sapore di sale en els seus llavis allà al fons d'aquesta mar tan petita per nosaltres i per a ells tan gran, que serà el seu cementiri. Pot semblar una estupidesa o una frivolitat, però vaig pensar en Gino Paoli i aquesta cançó a manera d'homenatge a aquests desapareguts, que en comptes del que ens diu Paoli, ells no podran sortir de l'aigua mai més .....

La sensació és d'una enorme vergonya, sento una enorme vergonya i impotència alhora, escoltava abans-d'ahir al socorrista de Badalona a intemredio: tenim a tres-centes persones que estan a l'aigua a punt d'ofegar i sabem que no podem salvar-les a totes, hem de triar... i això és terrilble, però és la realitat pura i dura. Una realitat que la Senyora Merkel i els seus socis europeus pretenen ignorar amagant el seu cap en una forat qual estruç covard. Maleïts siguin.