"Cinc amics de la infància es reuneixen després de 20 anys perquè un d'ells està entestat a tornar a provar sort en una marató alcohòlic que mai van poder arribar a completar. Gary King, un cuarentón que encara no ha aconseguit superar l'adolescència, convenç els seus quatre reticents amics i els arrossega al seu poble natal en un desesperat intent per arribar al famós pub "The World 's End". Però mentre intenten reconciliar el present amb el passat, comencen a adonar-se que l'autèntica lluita ha de lliurar-se pel futur, i no només el seu, sinó el de tota la humanitat. Arribar al pub "The World 's End" és ara l'últim dels seus problemes..."
Aquesta seria la sinopsi de la pel·lícula 'Benvinguts a la fi del món' del director britànic Edgar Wright, i no es tracta tampoc de fer un spoiler i explicar tot l'argument o el que succeeix a partir de la sinopsi, però si puc explicar que en un moment determinat, diguessim que n'hi ha que es queden sense cap de les comoditats de la societat actual, sense energia vaja, ni llum, ni aigua corrent, ni tele, ni radio, i malgrat tot sobreviuen. Com? doncs com abans, cultivant la terra, tenint bestiar, amb el seu hort. com abans, quan encara no erem moderns ni viviem en una societat urbanita i tecnificada.

Aquest és un assumpte que des de fa temps em preocupa, molts pobles abandonats hi ha arreu, que mica en mica es van quedant en un munt de runes per l'abandó, i aquests pobles que no tenen ni amo, es podrian ocupar per famlies sense feina, aprofitant les terres i cultivarles per viure ells i els seus, amb l'ajut del bestiar i el que cobressin per l'atur per començar. És una vida dura, no és gens fàcil, ho sé, però en el, fons aquestes families serien les pioneres, car al pas que anem, tots o la majoria, haurem o hauran d'acabar aixi, l'actual sistema de vida de la nostra societat ha arribat a la seva fi, és un model insostenible i no es podrà mantenir masses anys.