Algu s'ha adonat que mai s'ha erigit enlloc del món una estàtua dedicada a un critic. No em sorpren, són una rara espècie, atès sovint opinen del que no hi entenen i a més ho fan des del seu - també sovint - mesqui punt de vista. Un critic és un artista frustrat sobre el tema en el que opina i a més a més injecta la seva frustració en la opinió que preten donar-nos. Avui he visionat de nou després de molts anys Blow-Up la pel·licula d'Antonioni, haig de dir d'entrada que ha envellit força  bé, llevat d'algunes escenes com l'actuació de Yarbidrs. David Hemmings visualment podria fer la pel·lícula avui mateix, no desentonaria gens. He vist Vanessa Redgrave, millor de més gran que de jove, i una adolescent Jane Birkin que no recordava sortis en la pel·lícula. Blow-up és una bona pel·lícula que passa bé. S'ha de tenir en compte quan va ser rodada, l'any 1966, però reflecteix Antonioni molt bé tota una época d'aquell Londres caleidoscopic, i manté la trama amb bon pols, fins arribar a la visualment hipnòtica escena final.  
Hemmings i Birkin
Que no es resolguin algunes de les questions que es plantegen no és molt important, el guió està basat en un conte de Cortazar, encara que bastant remotament, i la pel·licula, de fet no acaba i potser tampoc comença, simplement passen coses, coses visualment molt aconseguides, fins al punt que com deia ha envellit molt bé, lo qual no és tan usual, sobretot després d'haver tingut la mala idea de revisar la Taronja mecánica, que us recomano no feu, com diria Gaspart, baix cap concepte. Ah! per si voleu tornara veure Blow-up, el de la pistola al parc és un cameo del propi Cortazar

No es gens avorrida i a més no decau, malgrat això un crític? com Carlos Boyero, és limita a definir-la a filmaffinity com: insuportable. Aixó és un crític, un senyor que com Espanya, desprecia quan ignora, i a més a més s'en vanta. Té raó Boyero, la seva estupidessa esnob a mi em resulta insuportable.