Per més que insisteixin els mitjans, per més hores de televisió que s'hagin dedicat a l'assumpte després de les eleccions, al PSOE no ha passat res que arruïni cap de les possibilitats que aquestes eleccions li han obert. És més, el partit avança per l'únic camí que li resulta possible en funció del seu pes electoral. Que no és una autopista però que tampoc condueix al pedregar. Recordeu que segons les enquestes els socialistes podien quedar en quarta posició darrere de PP, Podem i C 'S, i han acabat en segon lloc, d'acord que han perdut 1,5 milions de vots i 20 escons. Molts, però bastants menys que els que se li auguraven pocs dies abans en les enquestes. Per això en saber-se el resultat de les eleccions aquella nit, més d'un va respirar a fons, alleujat, no havia estat tant dolent com vaticinaven, és més, es va passar del drama de la derrota a comprovar que existia la possibilitat de Governar, i immediatament varen començar les esquerdes i l'atac desmesurat i cainita de Susana Díaz contra Pedro Sánchez, que tot i semblar bastant inconsistent, sembla seriós, 'honest', i té un somriure franc i captivador, mentre que Susana Díaz és una especie d'Esperanza Aguirre disposada a tot. Passi el que passi doncs per aquesta lluita de poder, qui ben segur hi perdrà és el PSOE. Susanita tiene un ratón, un ratón chiquitin, cantaven els pallassos de la tele, Susana Diaz no canta, però li van les rates i els ratolins, sobretot els de claveguera.