.

EL SENYOR DE LES RATES


Quan Arribas Castro deia que la ciutat és un milió de coses, no anava errat. Un diumenge al matí en una ciutat mitjana com Sabadell ets pots trobar a un senyor amb abric llarg i barret d'ala ampla, cabell llarg i barba incipient, passejant el gos, fins aquí res estrany, si no fos per que al seu coll s'hi movien com Pere per casa seva dues rates. M'ha cridat l'atenció, pensava primer que eren rates d'atrezzo, però he vist que estàven vives. Segons el noi, les rates es poden ensinistrar com els gossos, és més, afirmava que fan més cas que el gossos. Si ell ho diu...
L'hauria hagut de retratar a ell i rates, i no ho he fet amb aquesta deria meva que no m'agrada fer fotos a la gent, i ho hauria d'haver fet, o potser no, la imatge de la trobada que la tinc fresca podria ser el tercer estat de consciència del que ens parlava Ouspensky. 
Nomès tinc un dubte en el personatge del senyor de les rates, si ja em vaig perdre al seu dia a Bolaño o Lamborghini, no se si en ell m'he perdut algú interessant, o nomès era un fantasma epatant instal·lat en la seva performance. Diumenge vinent intentaré sortir de dubtes, si els trobo clar, a ell i a les rates.

8 comentaris:

  1. De moment era un instant que ja és teu. Diumenge que ve es veurà si són dos instants.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Suposant que els trobi miquel, no els havia vist cap diumenge, vol dir que podrien ser de fora ciutat, els gossos no volden dir res, el Gabino Diego quan venia a veure la novia s'hostatjava a l'Urpí i tambér treia a passejar el gos.

      Elimina
  2. De fet són animals com els altres..

    ResponElimina
  3. en el fons, ens agradi o no, som 'racistes zoològics'

    ResponElimina
  4. Júlia, la gent no va pel carrer amb dues rates vives al coll passejant-se pel seu i clatell i esparlla emmig d'una melena de cabells esbudellats.

    ResponElimina