Tots tenim les nostres deries, les nostres manies, moi aussi, poques però en tinc, una d'elles és el diumenge al matí quan surto a quarts de vuit a buscar el diari i a comprar la xapata al forner - per què els diumenges toca xapata sucada amb oli i anxoves - és dur el mòbil a la butxaca que en principi no caldria, però tinc el presentiment de que ha de passar alguna cosa i em farà falta. 
De fet no deixa de ser una bajanada, a aquesta hora del matí d'un diumenge no passa res, llevat d'uns essers estranys que a trenc d'alba pugen sols o en grup carretera de Prats amunt, nomès se'ls hi veuen els ulls, s'en diuen ciclistes i un que és cómode de mena no enten on carall van a aquestes hores en que encara fa fred i a penes s'hi veu. Considera oportú servidor esmorzar la seva xapata amb anxoves i el got de Coca-Cola, després el segon cafè del dia i cap les onze, aleshores si, surto a donar un voltet amb la bicicleta, a passejar però, no fos que em canses, recordeu que còrrer és de covards.

En tinc més de deries, pero avui no toca.