Aquesta tarda he vist una pel·lícula que m'ha impressionat profundament, Estic parlant de 'hijos de los hombres' del director de cinema mexicà Alfonso Cuarón. La pel·lícula és brutal, Cuaron aconsegueix crear un quadre desolador de nosaltres mateixos amb un impressionant traç hiperrealista, aconsegueix atrapar i posar-te els pèls de punta amb un desoladora i impecable ambientació de tall realista d'un futur no massa llunyà que esglaia per la seva cruesa. Cuarón es mou a la perfecció pel fang que som com a espècie i que retrata de manera magistral. I compte, perquè la pel·lícula del 2006 toca un tema real i actual com és dels refugiats, i ho fa en una dimensió que encara no s'ha donat, però que tot apunta a que arribarem a aquest punt d'obscenitat que reflexa el directgor mexicà, y diria que no tardarem massa. 

Si no l'heu vist, us la recomano, és com una potada a l'estomac, però és la realitat, és el que hi ha. Us deixo una breu sinopsi, tampoc es pot explicar massa del'argument: Any 2027: l'ésser humà està a la vora de l'extinció: els homes han perdut la capacitat de procrear i s'ignora per quina raó totes les dones del planeta s'han tornat estèrils. Al mateix temps, el món s'estremeix quan mor un noi de 18 anys, la persona més jove de la Terra. Es viu, doncs, una situació de caos galopant. En aquestes circumstàncies, Theo (Clive Owen), un desil·lusionat ex-activista radical de Londres convertit en buròcrata, es contractat per Julian (Julianne Moore) perquè protegeixi a la persona més buscada de la Terra ...