Fa ja temps que no entro al meu compte de twitter que es diu l'esborrat, encara que no m'he acabat d'esborrar, no recordo la contrasenya i de fet m'ès igual, per a mi ja no existeix. No era l'actual la finalitat amb que es va crear twitter, de fet és deia originariament microblogging, i la seva funció era purament literaria per expresar aforismes, pensaments o frases amb 140 caràcters.
He llegit que a travès de twitter s'ha insultat a les dones de la CUP per la seva estètica, estetica que de fet és bastant pretwitter, però aquesta seria una altra questió i acabo de dir el mateix però sense faltar, qualificant o definint, no insultant, com Leguina (un que era d'esquerres) que a la tele dels bisbes li va dir puta o filla de puta a Pilar Rahola. Això va succeir al programa el Gato al agua, que és com un twitter esvalotat pero en tele, amb col·laboradors tan democràtics i intel·lectuals com Paquitu Marhuenda.

 La gent desbarra i insulta de manera gratuita a twitter, feisbuc o la tele en directe, per què no te temps de contar fins a deu, i deixa anar la viscera, la rabia i la propia frustració a l'instant, encara que després s'hagin de passar molt de temps penedint-se i disculpant-se del que han escrit o dit, com li va passar a aquell jugador del Barça B, un que es diu Guardiola que per quatre rucades que havia piulat contra el Barça i Catalunya fa un parell d'anys ha estat acomiadat just acabat de fitxar.

 Consti que entenc que a la gent se l'hi en vagi l'olla a la xarxa, és la immediatesa que a sangs calentes et fa desbarrar. El dia de reis, com afortunadament no puc entrar a twitter i em vaig esborrar del feisbuc, vaig escriure al bloc un esborrany duríssim contra l'Espanyol, els seus jugadors i el seu President, però era un esborrany, i vaig tenir temps de contar fns a deu, i deixar-lo congelat fins l'endemà al matí, en que el vaig esborrar. No era just, més que en el fons, en les formes, i les formes són molt importants per que es pot retratar a algú ben retratat però sempre de manera educada. És el cas de les senyores de la Cup que ja es retraten soles en la seva estética, una estética que encara que sigui pre-twitter, és la seva, la que han escollit, i s'ha de respectar, a banda que es addient a l'estètica dels seus homes, al cap i a la fi el serrell torna a ser tendencia. Això si, als homes de la CUP ningú els critica per la questió de l'estética i mira que n'hi ha cada un que cagati lorito, i no nomès a la CUP, que a altres formacions polítiques hi ha especímens peculiars d'un i altre sexe (i no assenyalo a Joan Tardà), però clar, les dones en aquest cas de la CUP, com els catalans són sempre la presa fàcil per l'insult, l'ase dels cops.

 Ja s'ho faran doncs, ho sento pero m'avorreix ço del twitter que nomès dona que problemes i crea mals entesos. Desbarrar doncs, en el meu cas, quedarà circumscrit als blocs, on m'hi sento cómode i de moment no m'en penso esborrar i seguiré contant fins a deu abans de publicar res, com aquest escrit, que en comptes de publicar-lo ara, m'en vaig a buscar el diari, a esmorzar i després el revisaré, segur que algun retoc hi haurà.

 Un cop esmorzat, només matitzar que Leguina es va referir a Pilar Rahola indirectament, ho podeu veure aqui, ja m'estranyava, un home culte i erudit com Leguina com a minim l'hauria d'haver titllat de bagassa, que sempre és mes nostrat, elegant i erudit. Tractar-la de puta o filla de puta, és vulgar i groller, com Joaquin Leguina.