"En el futur qualsevol imbècil tindrà dret als seus cinc minuts de glòria" - va deixar dit Andy Warhol - Aquestes foren les seves premonitories paraules. A dia d'avui ho podem veure a la Tele, on la gent gairebé mataría o pagaria per sortir a explicar sovint les seves miseries, o aquests programes dits del cor, que del cor poc en tenen. Recordeu els pares que fa sis anys varen fer creure que el seu fill anava en aquell globus d'heli i no era més que un muntatge per tenir una fugissera notorietat i presencia als medis, o els fakes que s'inventa la gent sovint pel mateix motiu.
Molt hi tenen a veure els pares amb aquests disbarats, o ¿és que potser Sergi Bruguera hauria estat tennista d'elit si no fos per la insistència del seu pare,? o Toni Elíes més del mateix, tot i que aquesta seria una altra mena de notorietat, com projectar les fites no assolides del progenitor en el fill. Quants pares exigeixen als seus fills sobretot en l'esport que siguin el que ells no van poder ser?
El meu pare mai em va exigir res, ni demanar que assolis cap fita gloriosa, només que fos respectuós, que sobretot no destaqués, que em mantingues sempre al mig, ni a dalt ni a baix, que ser el primer, el millor, no era important, i si ho havia de ser ja ho seria, però no per l'obssessió de ser-ho.
A resultes d'això, el que va aconseguir en mi és una absència absoluta d'ego, de vanitat, que fa que no doni cap importància a res del que faig, i ho dic sincerament, i de fet, és una sort i una avantatja, m'estalvia molts mals de cap i inconveniències frustrants.
El meu pare mai em va exigir res, ni demanar que assolis cap fita gloriosa, només que fos respectuós, que sobretot no destaqués, que em mantingues sempre al mig, ni a dalt ni a baix, que ser el primer, el millor, no era important, i si ho havia de ser ja ho seria, però no per l'obssessió de ser-ho.
A resultes d'això, el que va aconseguir en mi és una absència absoluta d'ego, de vanitat, que fa que no doni cap importància a res del que faig, i ho dic sincerament, i de fet, és una sort i una avantatja, m'estalvia molts mals de cap i inconveniències frustrants.
En comptes d'ensenyar a la mainada els valors funamentals de l'esforç, la feina ben feta, l'amistat i el respecte, només se'ls ensenya a competir, a ser el primer del que sigui i a costa del que sigui, o a sortir a la tele per no res, nomès per l'ermot personal i intel·lectual que hi ha al darrere contemplant-ho.
Tornant a la glòria, als cinc minuts de glòria de Warhol, la glòria és incerta i poc duradera, efímera en molts casos i l'ùnic que genera després d'esvanir-se és frustració, i aquesta si que és duradera, car ningú hi està preparat per pair-la. És aquí - per exemple - on Cristiano Ronaldo té un greu problema i Leo Messi no!
Pensaba , mientras leía, que te referías a la poeta del Concell de Cent, de verdad.
ResponEliminaAcepto el ejemplo del Ronaldo.
Salut
no seria ben bé el cas la poeta, té ja un cert reconeixement, si no no hauria estat allí. També et diré que d'ego i vanitat en va sobrada, normal en molts artistes.
ResponElimina