SEMBRAR NÚVOLS.... 10.4.16

Hi ha noticies difícils de definir com s'han de comentar, aquesta que ve dels Emirats Àrabs, és una d'elles. Com és terra erma i seca atès hi plou poc, als EA han decidit sembrar núvols per què plogui més, i a fe que ho han aconseguit. El que no sé és si aixó es pot fer a qualsevol contrada del planeta, si es nomès questió de diners que així sigui, i si és bo per l'equilibri natural de la naturalesa, que ja se l'hem maltractada molt. Alguna cosa em diu que amb això s'hauria d'anar en compte. En llegir aquesta noticia, no he pogut evitar de pensar en les chemtrails.

"Un meteoròleg de Emirats Àrabs Units va declarar que les operacions de 'sembra de núvols' al país va tenir un paper fonamental en el rècord de pluges registrat durant el mes passat. Sufian Farrah, un meteoròleg expert en 'la sembra de núvols' del Centre Nacional de Meteorologia i Sismologia de la UEA revelar que entre els mesos de gener i finals de març es van dur a terme al país 77 operacions d'aquest tipus, tres vegades més que durant el mateix període de l'any passat. "Hem cobert la major part dels núvols propícies al país, de manera que la precipitació ha augmentat", va dir el meteoròleg en declaracions recollides pel diari The National. Si bé no va ser possible determinar la taxa d'èxit precisa de les operacions, Farrah va explicar que l'augment ha contribuït a una major quantitat de precipitacions que les que es produirien en condicions normals. 

El procediment estaria destinat únicament als núvols que s'espera que generin pluja. El 9 de març, l'agència meteorològica va mesurar 287 mil·límetres de pluja en 24 hores en una àrea entre Dubai i Al Ain, el nivell més alt des que es coneixen registres oficials que van començar el 1977. "Cada mil·límetre es tradueix i un litre en una superfície d'un metre quadrat, aquesta quantitat normalment ni tan sols es registra en un any", va revelar el meteoròleg. PUBLICITAT La precipitació anual de 120 mil·límetres poques vegades s'excedeix, amb un rècord anterior per un període de 24 hores de 178,9 mil·límetres registrat a l'aeroport internacional de Fujairah el 11 de desembre de 1995. El registre per part de l'NCMS va començar el 2001 amb la seva primera estació meteorològica. 

L'agència opera avui 74 estacions. El mes passat, la UEA va experimentar un clima amb tempestes i vents que van arribar 126 quilòmetres per hora, enderrocant arbres i danyant edificis. La 'sembra de núvols' és una manera de manipular el clima, es fa mitjançant la dispersió de substàncies en l'aire que alteren els processos dins de la microfísica de núvols. Les operacions de 'sembra de núvols' duren entre dues i tres hores. Des d'un avió de dues hèlixs, el NCMS compta amb sis avions d'aquest tipus, els pilots ruixen amb cristalls de sal núvols seleccionades amb l'objectiu d'augmentar la condensació dins del núvol i la precipitació. Un estudi dut a terme per Farrah va revelar que la millor època per a la 'sembra de núvols' és l'estiu, sobre les regions de l'est i de l'oest del país." - sbd - 10.04.2016

GUERRA BRUTA CONTRA PODEM 8.4.16

• "ABC publica la prueba definitiva para acreditar que el partido político Podemos nació como una prolongación del chavismo en España. El proyecto le costó al Gobierno de de Venezuela algo más de siete millones de euros, según los documentos a los que ha tenido acceso este diario. La prueba es un informe titulado «Punto de cuenta al Comandante Presidente de la República Bolivariana de Venezuela», con fecha 28 de mayo de 2008. Lo redactó el entonces ministro del Poder Popular para las Finanzas, Rafael Isea, y lo aprobó de su puño y letra Hugo Chávez Frias.
• La clave está en un párrafo, 63 palabras con las que el ministro le dice al presidente de Venezuela que el dinero entregado a CEPS, el germen de Podemos, no solo va a pagar las asesorías de la fundación a la que perteneció toda la cúpula de Podemos, sino que hay un objetivo mayor, la creación de un partido político en España afín al chavismo: «Adicionalmente, según lo acordado en el referido consejo de ministros, el consiguiente apoyo económico que significará para la Fundación CEPS esta contratación permitirá estrechar lazos y compromisos con reconocidos representantes de las escuelas de pensamiento de izquierdas, fundamentalmente anticapitalistas, que en España puedan crear consensos de fuerzas políticas y movimientos sociales, propiciando en ese país cambios políticos aún más afines al gobierno bolivariano»."

Tota aquesta informació és falsa, una creació de l'ABC per implicar a Podemos dins la seva particular obsessió d'inculpar-los del que sigui per tal d'expulsar-los del cercle de la política. Obviàment el Govern en funcions i té molt a veure en tot aquest 'acoso y derribo'.

Tota aquesta operació, segons expliquen aquí, han fet que alguns arribin a la conclusió que Espanya, és aquest país en el qual aquests dies la Comissió d'Interior del Congrés ha constatat que el Govern del PP ha mantingut una "policia política" al seu servei. Entre les seves comeses, l'elaboració d'informes anònims contra adversaris polítics. Es diria que els ha acaparat Podem. La gravíssima notícia hagués estat destacada en la premsa seriosa de països seriosos, aquí no. Aquí publiquen, donats per certs, "informes" d'aquest caire que vinculen Podem amb la Veneçuela d'Hugo Chávez. Per la resta, diverses vegades repetits i desestimats per la Justícia. Puerils, pocs caps s'empassen que aquest joiós país caribeny triés a Espanya per exportar les seves polítiques tenint molts altres països més a mà. Mai va tenir la rellevància d'avui a Espanya fins que va sorgir Podem.

Premsa i periodistes els repeteixen amplificant sense intervenir ni investigació, ni crítica. La màquina del fang en acció. Dóna suport a una de les grans cadenes de televisió amb un reportatge casual sobre Veneçuela en prime time. No sobre Panamà, sobre Veneçuela un cop més. I La Razón signa una portada capciosa de manual i en ella pretén sembrar la sospita altre finançament dubtos per Podem: algunes persones que li van prestar diners en crowdfunding -retornat després del cobrament per escó- no tributen a Hisenda, uns pocs exempts en no tenir suficients ingressos. Els poderosos enxampats a Panamà tampoc paguen aquí, però això no mereix les seves portades.

Se sap que el cap de la UDEF (Unitat de delinqüència econòmica i fiscal) de cúpules diverses vegades "renovades" pel PP va trucar al Suprem per impulsar una querella contra Pablo Iglesias. O que l'informe que circula entre els mitjans inclou com a finançament de Podem una beca a Pablo Iglesias d'una fundació d'El Corte Inglés a 2008, 6 anys abans de la formació de Podem. Beca que reben anualment nombrosos investigadors amb total transparència. No tothom és ric per casa. Les tres associacions de jutges denuncien el que qualifiquen d'insòlita ingerència de la UDEF contra Podem. Ningú més ha dit res. I això no és política, ni periodisme, fer fora un partit polític amb trampes atenta la democràcia. Amb totes les conseqüències.

El cúmul de despropòsits, la inversió de diners i efectius per perseguir cada pas de Podem, la difusió mediàtica amb afegits propis, és de summa gravetat. Tenim implicada a la germana del rei Joan Carles a evasió d'impostos -40 anys amb compte opac a Panamà que coincideix exactament amb el seu regnat-, segons la informació del Consorci Internacional de Periodistes d'Investigació, ICIJ. A, Micaela Domecq, esposa del comissari europeu Arias Cañete. A implicats en la Gürtel del PP. I, no obstant això, els esforços fonamentals són per desprestigiar o sembrar dubtes sobre Podem.

I Tampoc és que la resta de la premsa posi excessiu interés en contrarrestar, en desmentir i desmuntar aquesta conxorxa, bastant barroera per cert. La notícia no és el perquè de aquest interès a buscar els tres peus al gat sobre el finançament de Podem, sinó per què s'està produint aquesta campanya: doncs bé, perquè res canviï i tot segueixi igual. - sbd - 08.04.2016

CATALÀ DE TOTA UNA VIDA 8.4.16

Òscar Camps ha estat guardonat amb el premi Català de l'Any que entrega 'El Periódico'. En una gala al Teatre Nacional de Catalunya celebrada aquest dijous a la nit, l'activista ha estat premiat després que aquest mateix migdia tanquessin les votacions. També optaven al premi l'escriptor Josep Maria Espinàs i el músic Pau Donés. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha entregat el guardó.

Això de català de l'any, que voleu que us digui, d'entrada el de 2014 li varen donar el títol a una dona, bé, a una monja. Sor Lucía Caram, caram amb sor Lucía, que si de cas, no és català, sinó catalana de l'any, tot i que tampoc se veure els mèrits contrets per assolir aquest premi, a banda de ser i comportarse com una argentina, en la part positiva del seu quèfer diari. És simpàtica, bona comunicadora i cau bé, vaja! com Gracita Morales a Sor Citroën. Però tampoc em sembla malament, com no sóc de premis ni coses d'aquestes, de fet m'ès igual. 

Dit això, si que em sap greu no li hagin donat el premi d'enguany a Josep Maria Espinàs, que fa temps que està ja en temps afegit, encara que el premiat d'enguany almenys està bé i el premi és merescut per la tasca que està duent a terme a Lesbos. Espinàs, per a mi i per a molts, més que el català de l'any, és el català de tota una vida. I aquest premi si que és important.

ON SÓN ELS PARDALS? 8.4.16

Els plataners de davant casa així com la resta han tret ja les fulles, que gairebé es veuen a créixer de ràpid que surten, també hi ha abelles al bosc i papallones, així com pardals. Però els pardals han desaparegut de les ciutats, me'n vaig adonar el 2010 i ja ho vaig comentar. Abans, davant mateix de la façana del pis els dos que tenim que són molt grans estaven curulls de pardals, que amb la seva xerrameca et despertaven, però també era agradós escoltar-los xerrabecar, no se pas que s'explicarien però deu n'hi do com li donaven al bec.

De sobte, varen desaparèixer, d'un any per l'altre. Jo, pensava que era per les cotorres, aquestes rates verdes voladores que amb el seu desagradable grall contaminen l'espai acústic, però es veu que no, que el que ha fet fora de les ciutats als pardals, són les ones dels mòbils.

La veritat, és que es troben a faltar, alegrava de bon matí sentir-los, però ja està vist que en la bugada del dia a dia anem perdent també llençols.

No sé si al final de la Rambla hi ha pardals, els pardals de la Dharma. Però el que si sé, és que a baix al riu hi ha pardals, ànecs, garses i garses reals. Els pardals són de vol, gallinaci, com els polítics, però les aus quan aixequen el vol són tot un espectacle per la seva majestuositat, gairebé com la d'un Boeing 747 en despegar. I és que les aus, són el més semblant a un avió.

DE QUÈ SERVEIX NÉIXER? 7.4.16

A mesura que un acumula anys, es va formant una imatge cada vegada més ombrívola de l'avenir. És només per consolar-se d'estar exclòs? Sí, en aparença; no de fet, ja l'esdevenir sempre ha estat atroç, ja que l'home només sap posar remei als seus mals agreujant-los, de manera que en cada època l'existència és més tolerable abans de trobar la solució a les dificultats del moment. Si, abans, davant d'un mort em preguntava: «¿De què li va servir néixer?», Avui em pregunto el mateix davant qualsevol que estigui viu.

E.M.CIORAN

ESPÈCIES EN VIES D'EXTINCIÓ 7.4.16

De la mateixa manera que es pot ser intel·lectual i alhora cursi, vegeu Eduard Punset. Es pot ser intel·lectual i maleducat o un misógin directament. Un d'aquests presumptes intel·lectuals, o potser no tan intel·lectuals a la vista del seu procedir, Félix de Azúa ha ocupat un espai destacat en el que anomenem 'l'actualitat'. Sembla que encara hi ha un espai per a intel·lectuals en la vida pública espanyola o, almenys per algun tipus. Pot ser que el més determinant encara que no sigui evident, és el fet de ser homes, som fràgils, envellim malament i el patetisme és un tret d'una íntima consciència de fracàs. La ranciedad, ai!, és gairebé inevitable, què hi farem.

El que sí ressalta és que Azúa sigui membre de la RAE i ploma d'El País i tots sabem que això últim és determinant, explica Suso de Toro a el diario.es. Malgrat la seva pèrdua de crèdit 'El País' que mai més tornarà a ser el que era, conserva el respecte entre membres de les generacions més grans de seixanta anys, 'qui va tenir, va retenir'. I el ser de Azúa acadèmic, no és coincidència tampoc, afecta la seva naturalesa ideològica. Però l'interessant és veure com tanta gent accepta que ser membre d'una acadèmia és un mèrit científic, cultural o cívic, això els dóna peu a reprovar la conducta de De Azúa.

Ser acadèmic implicaria, segons aquesta manera de pensar, tenir una conducta exemplar i no ser reaccionari. Crec el contrari, que és més natural el pensament lliure i el caràcter democràtic fora d'acadèmies. Com que tinc amics, amigues i fins familiars en aquestes entitats no dic que ho faci impossible, però ho dificulta. Ser una persona completament mal educada, classista i masclista està a l'abast de qualsevol, l'amargor d'estómac el donen els anys, i això no depèn de tenir estudis, títols i oposicions, si no d'envellir malament, molt de mascle, per cert.

No hi ha dubte que en la societat espanyola està molt assentada la cultura burocràtica i dirigista de la dinastia borbònica importada per Felip V, per això conserven el prestigi institucions que funcionen per cooptació, precisament perquè continuï el que estableix. Són clubs de cavallers, que hi hagi dins poques dames està en la seva naturalesa. Imaginar una cultura sense comissaris, amb debats lliures i lloc per a la dissidència és poc imaginable a Espanya.

Les declaracions classistes i masclistes del senyor De Azúa sobre l'alcaldessa de Barcelona, ​​senyora Ada Colau, són un exemple de xuleria i fatxenderia que només s'explica per un envaniment que té un origen últim en la classe social. La burgesia més poderosa a Espanya clarament és aquesta xusma parasitària que seu a la llotja del Bernabéu, però la burgesia més abocada i obsequiosa amb si mateixa va ser tradicionalment la barcelonina, quan a Madrid aplaudien 'La Revoltosa' al Palau s'asseien solemnes observats per les màscares de Beethoven i Wagner. El classisme de De Azúa només va mostrar el que va ser i encara és la relació entre els senyors de la casa i la portera, el menyspreu cap a un altre ésser humà.

El que passa és que els temps han canviat i tenir carrera universitària i càtedra per oposició avui dia ja no és el que era en temps dels nostres pares i resulta que a la Ada no li dóna la gana de vendre-peix al Fèlix. Haurà de buscar-se el lluç en una altra part. De poc li ha servit a de Azúa la seva carrera universitària si no és capaç de treure's de sobre la rància capa de caspa que l'envolta. Per cert, una carrera universitària (filosofia) amb molt bones notes de la Sra. Colau, es la que no va poder acabar per falta de mitjans econòmics.

Un, que no té estudis universitaris, no és acadèmic de la RAE ni alcalde, simplifica el tema: El Sr.Félix de Azúa és un pobre home. un misogin xulo de barri de merda. De fet a la RAE, aquest cementiri d'elefants rancis, hi ha uns quants d'aquests espècimens, afortunadament (espero) en vies d'extinció. Som al segle XXI senyors ....., i vostès i la seva estupidesa es van aturar al XIX, de manera que a la RAE més que intel·lectuals sembla que hi deambulen semovents.

TEROL I EL MUNDO TODAY 7.4.16

l'alcaldessa és la de mig, a la foto.

- L'Ajuntament de Terol (PP) amenaça de denunciar El Mundo Today per una de les seves bromes. Des Alcaldia de l'Ajuntament de Terol (PP) han enviat un correu al medi humorístic El Mundo Today en el qual anuncia accions legals si no es suprimia o modificava l'entrada titulada "L'alcaldessa de Terol va robar fons públics aprofitant que la ciutat no existeix"

En el correu es diu que és una "intromissió il·legítima a l'honor de l'alcaldessa i d'aquest Ajuntament, que no es pot emparar de cap manera sota l'excusa de la ironia o l'humor"

L'alcaldessa, Emma Buj, en declaracions a eldiario.es, assegura que no van a emprendre accions legals i que alguns veïns han cridat al consistori perquè pensaven que era una notícia certa

Sembla que l'humor de 'El Mundo Today' no fa massa gràcia a l'Ajuntament de Terol (PP). Aquest mitjà digital de notícies fictícies publicava avui, amb la signatura de Mario Albelo, una entrada titulada "L'alcaldessa de Terol va robar fons públics aprofitant que la ciutat no existeix". En el subtítol postil.len: "No va deixar rastres del saqueig perquè els diners tampoc existeixen". 

El que ens porta a un aspecte en el que fa dies que hi penso, rellegint autopista d'en Perich, molts dels aforismes o reflexions que fa, avui en dia no els hi publicarien, ofendrien a sords, a muts, cecs, minusvàlids, a les dones, a Morse que titllava de tartamut i algú altre que em deixo. 
El problema no és d'en Jaume ni de El  Mundo Today, el problema és que l'humor es transgressió si no ja no és humor, són les declarfacions de Mariano Rajoy, i l'alcaldessa de Terol, que s'ho faci mirar, poca feina deu tenir, clar, si la provincia i la ciutat del torico no existeixen, no se que hi fa d'alcaldessa, potser que dimiteixi, si tota la feina que té es cabrejarse per foteses, seria el millor que podria fer.

CINC MINUTS DE GLÒRIA 17.2.16

"En el futur qualsevol imbècil tindrà dret als seus cinc minuts de glòria" - va deixar dit Andy Warhol - Aquestes foren les seves premonitories paraules. A dia d'avui ho podem veure a la Tele, on la gent gairebé mataría o pagaria per sortir a explicar sovint les seves miseries, o aquests programes dits del cor, que del cor poc en tenen. Recordeu els pares que fa sis anys varen fer creure que el seu fill anava en aquell globus d'heli i no era més que un muntatge per tenir una fugissera notorietat i presencia als medis, o els fakes que s'inventa la gent sovint pel mateix motiu.

Molt hi tenen a veure els pares amb aquests disbarats, o ¿és que potser Sergi Bruguera hauria estat tennista d'elit si no fos per la insistència del seu pare,? o Toni Elíes més del mateix, tot i que aquesta seria una altra mena de notorietat, com projectar les fites no assolides del progenitor en el fill. Quants pares exigeixen als seus fills sobretot en l'esport que siguin el que ells no van poder ser?
El meu pare mai em va exigir res, ni demanar que assolis cap fita gloriosa, només que fos respectuós, que sobretot no destaqués, que em mantingues sempre al mig, ni a dalt ni a baix, que ser el primer, el millor, no era important, i si ho havia de ser ja ho seria, però no per l'obssessió de ser-ho.
A resultes d'això, el que va aconseguir en mi és una absència absoluta d'ego, de vanitat, que fa que no doni cap importància a res del que faig, i ho dic sincerament, i de fet, és una sort i una avantatja, m'estalvia molts mals de cap i inconveniències frustrants. 

En comptes d'ensenyar a la mainada els valors funamentals de l'esforç, la feina ben feta, l'amistat i el respecte, només se'ls ensenya a competir, a ser el primer del que sigui i a costa del que sigui, o a sortir a la tele per no res, nomès per l'ermot personal i intel·lectual que hi ha al darrere contemplant-ho.

Tornant a la glòria, als cinc minuts de glòria de Warhol, la glòria és incerta i poc duradera, efímera en molts casos i l'ùnic que genera després d'esvanir-se és frustració, i aquesta si que és duradera, car ningú hi està preparat per pair-la. És aquí - per exemple - on Cristiano Ronaldo té un greu problema i Leo Messi no!

LA POETA MAMELLUDA I REFETETA 17.2.16

Una de les coses que més molesta a la gent en general, de les moltes coses que els molesten cada vegada més, és, quan algu se surt de l'atonia, de la monotonia habitual per fer quelcom que no s'havia fet mai, o feia temps que ningu ho feia. Sen sol dir, provocació. Un cas seria el de Dolors Miquel, i el seu mare nostra, que més aviat s'hauria de dir marededéu, marededéu Dolors, que has pixat amb la teva vagina fora de test, perquè vomitar aquesta merda de poema no és provocar ni es defensar la dona, és una pura i simple xabacanada, una espècie de caca, culo, pedo, pis de criatura. I va i diu la mamelluda refeteta que se sent orgullosa del que va fer, que els seus pares se sentirien orgullosos d'ella. Marededéu, marededéu Dolors Miquel, dedicat a escriure poesies però no ens prenguis el pel. Ah! i de més a més, fuma....

Afegitó: Després succeeix que els suposats provocadors se l'agafen amb paper de fumar a la que els dius quelcom que no els agrada, i que aleshores ja no és provocació, sinó insult o menysteniment, per això he escrit mamelluda refeteta, que tot i ser cert i per tant una definició objectiva, no deixa de ser una provocació, una provocació tant barroera com la del seu poema Mare Nostra. Una provocació que jo em podia haver estalviat si ella haguès fet el mateix. 

EL QUE PODIA HAVER ESTAT I NO VA SER 16.2.16

Si alguna vegada algú decidís explicar el perquè de la crisi econòmica a Espanya, la qual negava Zapatero, i hem patit tots, hauria de explicar-los la història de Pioz, un poble de Guadalajara que està endeutat fins a l'any 9.074, que és quan calculen que acabaran de pagar els seus deutes. 
Aquest disbarat d'uns pocs, ens ha perjudicat i perjudica encara a molts i el pitjor, ningú ha pagat per això, de fet ho hem i estem pagant durant molts anys tots nosaltres, els soferts ciutadans. 
Aquesta és la història del que podia haver estat i no va ser. Aquesta es la historia de Pioz

LA MILLOR ESGLÉSIA ÉS LA QUE CREMA 16.2.16

La frase és antiga, i l'ha recuperat avui a la tertulia de RAC1 Quicu Sallès, quan parlàven dels casos de pederastia i assetjament en col·lègis eclesiastics. Fent broma amb en Pep Ribal, deiem: fa massa temps que no cremem esglésies, per això no anem bé, però potser ara el que caldria és cremar Bancs i Caixes reblàvem. I ja hi tornem a ser, amb l'Església i el poema d'ahir de la pressumpta poeta hem topat. I és que els temps han canviat, i a banda que l'Església Católica és molt més que uns quants pedòfils, gosaria dir que en aquest país ja hem deixat de ser matacapellans, per què ni cal ni seria just, hi ha una Esglèsia que fa molta i bona feina, i és just reconeixer-ho; no caldria recordar-ho però potser si refrescar la memòria: de capellans ja en vàren matar prous al 1936, i no precisament els franquistes.

PROVOCAR MALDESTRAMENT 15.2.16

El president del grup del PP a l'Ajuntament de Barcelona, Alberto Fernández Díaz, ha marxat sobtadament del lliurament dels premis Ciutat de Barcelona, just quan la poeta  Dolors Miquel recitava el poema 'Mare nostra', que comença dient: "Mare nostra que esteu en el zel, sigui santificat el vostre cony, l'epidural i la llevadora...". Segons fonts del PP, el cap de files hauria abandonat l'acte en considerar que el poema era "ofensiu" i que la seva lectura estava "fora de lloc" en el context dels premis.

El dissenyador Oscar Guayabero, quan ha sortit a recollir el seu premi, ha fet referència a l'incident: "Em sap greu que el senyor Fernández Díaz no sigui aquí perquè s'ha ofès per una cosa que s'ha dit, però no s'ofèn perquè hi ha 10.000 nens refugiats perduts per Europa", comentari que ha provocat els aplaudiments del públic.

El poema que Miquel ha recitat durant l'acte diu: "Mare nostra que esteu en el zel / Sigui santificat el vostre cony, l'epidural, la llevadora... / Vingui a nosaltres el vostre crit, el vostre amor, la vostra força... / Faci's la vostra voluntat al nostre úter sobre la terra / El nostre dia de cada dia doneu-nos avui / I no permeteu que els fills de puta avortin l'amor, facin la guerra / ans deslliureu-nos d'ells pels segles dels segles, Vagina". En acabar de recitar-lo, Miquel ha rebut forts aplaudiments.... S'ha de dir que la gent ho aplaudeix tot, o potser molts ni l'han escoltat quan vomitava el seu poema.

Doncs, potser no calia el poema de Miquel, hi ha gent que confón la manera de provocar, o d'intentar provocar per caure en la barroeria maldestre, o en la demagogia en el cas d'Oscar Guayabero que està mal informat en relacionar el tema amb els suposats 10.000 nens perduts a Europa, que hauria de saber s'ho va inventar The Guardian i tothom ho va donar per cert.

Mira que és difícil que pugui arribar a coincidir amb Alberto Fernández Díaz, però en aquest cas, crec ha obrat correctament en abandonar la cerimonia dels Premis Ciutat de Barcelona, i més ell que, com son germà, és catòlic, apostòlic, romà, periquitu i de l'Opus. No tot si val en nom de la modernitat i la trasgressió. No tinc ni idea de qui és Dolors Miquel, ni m'importa massa saber-ho, però el que no és, atès el que ha llegit avui, és poeta, i si una indigent mental que no ha entès res, i que pretèn maldestrament provocar, desconeixent que per això cal tenir intel·ligencia, finezza i, fins i tot, respecte, encara que sigui a una Mare de déu inexistent. Paraula d'ateu.

INDEPENDÈNCIA 15.2.16

Independència, alliberament, aquests han de ser els objectius de l'home. Independitzar-se, alliberar-se de l'esclavitud: aquestes són les coses per les quals un home hauria de lluitar fins i tot encara que sigui una mica conscient de la seva situació. No hi ha una altra sortida per al, i res no serà possible mentre segueixi sent esclau per dins com per fora. Però, no podrà deixar de ser esclau per fora mentre sigui esclau per dins. Per tant, per alliberar-se, l'home ha d'assolir la llibertat interior. PD Ouspensky. 

Per si no us n'havieu adonat els que heu llegit aquest text, sou encara esclaus, del segle XXI, cert, però esclaus al cap i a la fi.

NO HAY TANTO PAN 15.2.16

Dilluns 15 de febrer de 2016 - 11:50AM. Rac 1, Silvia Perez Cruz acaba de cantar 'No hay tanto pan' acaba i es produeix un silenci, un silenci dens, emocionat, respectuos, admiratiu, en Basté li diu al Nieto que tregui la musica que havia posat, ningú aplaudeix, ni poden ni cal, acaben d'escoltar una interpretació única, meravellosa, de Silvia Pérez Cruz, gràcies a ella, i la màgia de la radio.

LA CONFIDENCIALITAT I LA GUÀRDIA CIVIL 14.2.16

La Guàrdia Civil alerta d'un "imminent atemptat terrorista" a Espanya "tipus al de París"  entre els dies 5 al 17 de febrer". 

Nota enviada per la Direcció General de la Guàrdia Civil en què s'avisa d'una amenaça d'atemptat terrorista a diversos països, entre ells Espanya. (20minutos)

La nota va ser enviada aquest divendres sota l'assumpte "Sobre informació amenaça atemptat terrorista". En ella indiquen que "s'espera un imminent atemptat terrorista tipus al de París entre els dies 5 al 17 de febrer". Afegeix el comunicat que aquest atemptat podria produir-se en llocs com "estacions de tren, autobusos, recintes de les Forces Armades". La Direcció General de la Guàrdia Civil ha enviat una circular interna en què alerta d'un "atemptat imminent tipus al de París "en diversos països, entre ells Espanya, segons ha pogut saber 20minuts. El comunicat va ser enviat aquest passat divendres 12 de febrer sota l'assumpte "Sobre informació amenaça atemptat terrorista". La informació, obtinguda a través de la intel·ligència militar, indica que "s'espera un imminent atemptat terrorista tipus al de París, previsiblement a cometre als EUA, França, Bèlgica, Itàlia i Espanya, entre els dies 5 al 17 de febrer". 

M'agradaria saber que entenen la Guàrdia Civil i la premsa per confidencialitat, de la manera que la noticia ha estat difosa em recorden al Sidro, l'agutzil del meu poble quan sortia amb la trompeteta a la plaça major i després del tururu! tururu!, deia alló de: se hace saber, que alomojó un dia d'estos nos atacan los moros. Més o menys vindria a ser la mateixa confidencialitat.

I tor per informar no sé exactament a qui els de la Guàrdia Civil, d'una obvietat òbvia que intueix qualsevol ciutadà; més tard o més d'hora ens ha de tocat un atemptat, i veient la diligencia amb que opera la Guàrdia Civil, i intuint la negligencia del Govern en disfuncions, els terroristes - llevat que siguin titellaires - ho tenen molt fàcil, poden atemptar quan i on vulguin, a Espanya o a qualsevol lloc, no hi ha exèrcit ni policia que els pugui aturar, de fet no estàn per això, les forces de seguretat de l'Estat estàn per aturar-nos, per reprimir-nos a nosaltres els seus subdits que no ciutadans, que restem indefensos davant d'aquests altres terroristes, i tot per acabar sent un dany col·lateral.

L´INSTANT INSONDABLE 14.2.16

Hi ha jornades, poques, pero glorioses, en la nostra vida, que semblen fetes a posta per temptar-nos a la il·lusió, a certes il·lusions secretament, incorregiblement necessitades. Per exemple si us trobeu amb l'amor que ja no esperaveu, quan ja no us pensaveu esperar-lo. És ben segur, ai!, que la sorpresa enlluernadora, deixarà pàs, després, a la mateixa i aspra desolacio de sempre, del cada dia consternat. I amb tot, ¿per què no hauriem de cedir a l'encant fugaç, a la dolça promesa incomplible, si això ens pot valer unes hores, les que sigan, alçades a subtilds transfiguracions? Vindrà el moment del desengany, del retorn al silenci i a la solitud, i en el nostre món les absències hauran augmentat. Però res no podrà esvaïr mai més, de la nostra memòria ni del nostre cos, el fet d'haver viscut aquell instant insondable.

Indagacions Possibles

Joan Fuster i Ortells

ABANDONATS 13.2.16

Per què immigrants ferits greus poden acabar abandonats a terra d'una comissaria? - La imatge d'un jove subsaharià, entubat i tirat sobre el terra del garatge d'una comissaria, va indignar, però no va sorprendre activistes que porten anys reclamant l'aplicació d'un protocol per rebre a supervivents de tragèdies migratòries. Després que diumenge passat diverses persones romanguessin durant hores en estat greu en dependències policials després del naufragi de la seu pastera, el Govern va assumir una falta de coordinació entre les diferents institucions encarregades de la recepció. "Semblava que ningú volia fer-se càrrec d'ells", va afirmar el delegat a Canàries. Què va fallar?

Quan una pastera arriva a sòl espanyol, després de rebre l'assistència sanitària -aquest pas va fallar també en l'últim naufragi-, els migrants passen a ser custodiats per la Policia Nacional en compliment de la Llei d'Estrangeria. La norma obliga a traslladar aquestes persones a comissaria amb l'objectiu d'intentar identificar-los i iniciar els tràmits d'expulsió. En general, si no necessiten atenció hospitalària, són enviades de forma directa a dependències policials. "És igual si han vist morir a un amic o un familiar, si han passat dies a la deriva, si estan en xoc, esgotats ...", lamenta Helena Maleno, portaveu del col·lectiu Caminant Fronteres.

Segons El País, tot i que les persones arribades diumenge a Gran Canària requerien atenció mèdica, un dels centres de salut als que van ser derivats pel 112 no va acceptar a un nombre elevat d'ells per "estar saturat". En aquest cas, la Delegació del Govern (PP) carrega la responsabilitat a la Conselleria de Sanitat (PSOE) però admet deficiències en la seva coordinació.

La Policia, encarregada de la custòdia dels migrants, no sabia què fer i va decidir traslladar-los al garatge de la comissaria de Maspalomas. "La situació no era nomal. Arriben fets pols, encara que estiguessin estabilitzats, hi ha gent que arriba sense poder tenir-se en peu per culpa de l'esgotament i no tenim un lloc on deixar-los", assenyala un portaveu del Sindicat Unificat de la Policia a Canàries.

"Demanem un centre o espai habilitat per a aquests casos, en el qual estiguin assistits, i en el qual puguin descansar, encara que ja hagin passat per l'hospital. Així, serien traslladats a comissaria només quan recuperessin les forces", proposen des del SUP. "¿Quins tràmits realitzarem amb ells si no poden ni tenir-se en peu o estan destrossats?", Es pregunten.

Cada vegada que una pastera pateix un naufragi, sonen les denúncies de les ONG especialitzades, que critiquen "la falta d'humanitat" a l'hora de rebre'ls: la dificultat de parlar amb els supervivents, d'obtenir els noms dels morts, la retenció de aquests en una comissaria malgrat el seu esgotament, la impossibilitat de calmar els familiars.

"Quan ocorre una tragèdia al mar, les famílies ens truquen desesperades. Com en qualsevol tragèdia, els éssers estimats volen saber si la seva dona, la seva filla, el seu germà estan entre els morts o els supervivents, però, llevat d'excepcions, no solen facilitár-lo", diu Maleno. "Són tragèdies com qualsevol altra i s'han de tractar com a tal. No diem que no apliquin la llei d'estrangeria. Demanem que, en primer lloc, es presti assistència psicològica, sanitària. Que difonguin el llistat de noms de les persones que han arribat amb vida, o d'aquelles que troben a faltar els seus companys, perquè els seus familiars tinguin informació", explica.

Demanen l'aplicació del 'Protocol nacional d'actuació Medicoforense i de policia científica en successos amb víctimes múltiples'. "Hi ha una sèrie de normes bàsiques d'assistència i d'identificació de morts. S'apliquen en accidents de tren, d'avió, en atemptats terroristes... ¿per què no s'activa després dels naufragis?, perquè són negres?", Es qüestiona un membre de Caminant Fronteres.

"Això és una tragèdia terrible, han passat sis dies a l'aigua, si arriben a estar unes hores més tots haguessin mort. Imagina com estan a nivell psicològic. El seu lloc no és una comissaria", insisteix Maleno  a ELDIARIO.ES

JOSEP MARIA ESPINÀS, 40 ANYS 4.2.16

"Si no m'equivoco -mai m'he sentit segur en el món de les xifres- no deuen faltar gaires dies, o setmanes, per poder celebrar que farà 40 anys que publico un article cada dia. Aquesta regularitat va començar a l'Avui i després -i fins ara- en aquest acollidor EL PERIÓDICO, que em deixa descansar els dilluns. Són bastants milers d'articles, i això vol dir milers de vegades que m'he preguntat: «De què parlaré, avui?» Els cronistes de política, d'esports, de vida cultural -una abraçada- saben en quin riu han de llançar l'ham de la canya de pescar notícies o idees. Jo em trobo cada dia havent de sobreviure, com a escriptor no especialitzat, davant d'una selva o d'un desert d'estímuls"...escriu Josep Maria Espinàs a la seva columna d'avui.

No sóc de números com ell, però en quaranta anys, menys els dilluns i el mes d'agost que fa vacances, són més o menys 11.500 articles (11.482), són molts i sempre interessants, amens, plens de sentit comú de petites observacions de les coses quotidianes. En la seva etapa actual a El periódico, la seva columna duu per títol: petit observatori, però jo gosaria afirmar que és un observatori molt gran, com ell, de les coses petites. Quaranta anys d'article diari no crec que ho hagi aconseguit ningú més, i consti en acta que en els diferents mitjans que ha publicat la seva columna, ha tingut de sempre a un fidel seguidor: Servidor de vostè Sr. Espinàs.

ELS ANDROIDES NO CREUEN EN DÉU 4.2.16

No és nomès una frase agafada de Josep Maria Gironella, els androides no creuen en déu, ni creuen en res, llevat de tot allò que es evident, palpable. Té la seva lógica si tenim en compte que als androides els crea l'home, el mateix que es va inventar a déu, però que decebut de com li va sortir, crea l'androide humà, però com hi ha una part que no li pot programar, com l'enveja, l'avaricia, la luxuria, l'ira, vaja els set pecats capitals del cristianisme, resulta que l'androide és o serà un esser gairebè perfecte, precisament per que no tindrà sentiments de cap mena. Una fredor, una equidistància que fa una mica de basarda, però és el futur que ens ve. A Ex-Machina tindriem un bon ejemple de l'androide que ens espera.

ENS ESTAN PRENENT EL PEL 3.2.16

Hauriem de començar a aprendre de triar el gra de la palla i adonar-nos-en que, en el fons, de velL que ens estan prenent el pel com, quan i com volen:

COLZA: bichitos inofensivos

PRESTIGE: hilillos de plastilina

GRIP AVIAR: nasti de plasti

VAQUES BOGES: mande?

LA SIDA: si volen ho poden curar i no és car

ZIKA: sant tornem-hi

Francament, tot plegat cansa, lo de la colza ho deia un ministre de sanitat de l'extinta UCD, l'ínclit Jesús Sancho Rof; els hilillos de plastilina ho deia el quasi extint Mariano Rajoy del quasi extint a punt de refundar Partit Popular; les vaques boges, la sida i ara el Zika, un poder amorf i consuetudinari a l'ombra, vulgo, les farmacéutiques, la gran xacra de la societat actual, la que si no té malalts, els crea o ja es preocupa que n'hi hagin. 

Aquesta és la realitat, i nosaltres, els afectats, que fem? res, els deixem fer. Potser en comptes de cremar convents i esglesies com a les revoltes primitives, s'hauria de començar a cremar farmaceútiques, aconseguiriem un món millor.