Hi ha jornades, poques, pero glorioses, en la nostra vida, que semblen fetes a posta per temptar-nos a la il·lusió, a certes il·lusions secretament, incorregiblement necessitades. Per exemple si us trobeu amb l'amor que ja no esperaveu, quan ja no us pensaveu esperar-lo. És ben segur, ai!, que la sorpresa enlluernadora, deixarà pàs, després, a la mateixa i aspra desolacio de sempre, del cada dia consternat. I amb tot, ¿per què no hauriem de cedir a l'encant fugaç, a la dolça promesa incomplible, si això ens pot valer unes hores, les que sigan, alçades a subtilds transfiguracions? Vindrà el moment del desengany, del retorn al silenci i a la solitud, i en el nostre món les absències hauran augmentat. Però res no podrà esvaïr mai més, de la nostra memòria ni del nostre cos, el fet d'haver viscut aquell instant insondable.

Indagacions Possibles
Joan Fuster i Ortells