Per què immigrants ferits greus poden acabar abandonats a terra d'una comissaria? - La imatge d'un jove subsaharià, entubat i tirat sobre el terra del garatge d'una comissaria, va indignar, però no va sorprendre activistes que porten anys reclamant l'aplicació d'un protocol per rebre a supervivents de tragèdies migratòries. Després que diumenge passat diverses persones romanguessin durant hores en estat greu en dependències policials després del naufragi de la seu pastera, el Govern va assumir una falta de coordinació entre les diferents institucions encarregades de la recepció. "Semblava que ningú volia fer-se càrrec d'ells", va afirmar el delegat a Canàries. Què va fallar?
Quan una pastera arriva a sòl espanyol, després de rebre l'assistència sanitària -aquest pas va fallar també en l'últim naufragi-, els migrants passen a ser custodiats per la Policia Nacional en compliment de la Llei d'Estrangeria. La norma obliga a traslladar aquestes persones a comissaria amb l'objectiu d'intentar identificar-los i iniciar els tràmits d'expulsió. En general, si no necessiten atenció hospitalària, són enviades de forma directa a dependències policials. "És igual si han vist morir a un amic o un familiar, si han passat dies a la deriva, si estan en xoc, esgotats ...", lamenta Helena Maleno, portaveu del col·lectiu Caminant Fronteres.
Segons El País, tot i que les persones arribades diumenge a Gran Canària requerien atenció mèdica, un dels centres de salut als que van ser derivats pel 112 no va acceptar a un nombre elevat d'ells per "estar saturat". En aquest cas, la Delegació del Govern (PP) carrega la responsabilitat a la Conselleria de Sanitat (PSOE) però admet deficiències en la seva coordinació.
La Policia, encarregada de la custòdia dels migrants, no sabia què fer i va decidir traslladar-los al garatge de la comissaria de Maspalomas. "La situació no era nomal. Arriben fets pols, encara que estiguessin estabilitzats, hi ha gent que arriba sense poder tenir-se en peu per culpa de l'esgotament i no tenim un lloc on deixar-los", assenyala un portaveu del Sindicat Unificat de la Policia a Canàries.
"Demanem un centre o espai habilitat per a aquests casos, en el qual estiguin assistits, i en el qual puguin descansar, encara que ja hagin passat per l'hospital. Així, serien traslladats a comissaria només quan recuperessin les forces", proposen des del SUP. "¿Quins tràmits realitzarem amb ells si no poden ni tenir-se en peu o estan destrossats?", Es pregunten.
Cada vegada que una pastera pateix un naufragi, sonen les denúncies de les ONG especialitzades, que critiquen "la falta d'humanitat" a l'hora de rebre'ls: la dificultat de parlar amb els supervivents, d'obtenir els noms dels morts, la retenció de aquests en una comissaria malgrat el seu esgotament, la impossibilitat de calmar els familiars.
"Quan ocorre una tragèdia al mar, les famílies ens truquen desesperades. Com en qualsevol tragèdia, els éssers estimats volen saber si la seva dona, la seva filla, el seu germà estan entre els morts o els supervivents, però, llevat d'excepcions, no solen facilitár-lo", diu Maleno. "Són tragèdies com qualsevol altra i s'han de tractar com a tal. No diem que no apliquin la llei d'estrangeria. Demanem que, en primer lloc, es presti assistència psicològica, sanitària. Que difonguin el llistat de noms de les persones que han arribat amb vida, o d'aquelles que troben a faltar els seus companys, perquè els seus familiars tinguin informació", explica.
Demanen l'aplicació del 'Protocol nacional d'actuació Medicoforense i de policia científica en successos amb víctimes múltiples'. "Hi ha una sèrie de normes bàsiques d'assistència i d'identificació de morts. S'apliquen en accidents de tren, d'avió, en atemptats terroristes... ¿per què no s'activa després dels naufragis?, perquè són negres?", Es qüestiona un membre de Caminant Fronteres.
"Això és una tragèdia terrible, han passat sis dies a l'aigua, si arriben a estar unes hores més tots haguessin mort. Imagina com estan a nivell psicològic. El seu lloc no és una comissaria", insisteix Maleno a ELDIARIO.ES
Quan una pastera arriva a sòl espanyol, després de rebre l'assistència sanitària -aquest pas va fallar també en l'últim naufragi-, els migrants passen a ser custodiats per la Policia Nacional en compliment de la Llei d'Estrangeria. La norma obliga a traslladar aquestes persones a comissaria amb l'objectiu d'intentar identificar-los i iniciar els tràmits d'expulsió. En general, si no necessiten atenció hospitalària, són enviades de forma directa a dependències policials. "És igual si han vist morir a un amic o un familiar, si han passat dies a la deriva, si estan en xoc, esgotats ...", lamenta Helena Maleno, portaveu del col·lectiu Caminant Fronteres.
Segons El País, tot i que les persones arribades diumenge a Gran Canària requerien atenció mèdica, un dels centres de salut als que van ser derivats pel 112 no va acceptar a un nombre elevat d'ells per "estar saturat". En aquest cas, la Delegació del Govern (PP) carrega la responsabilitat a la Conselleria de Sanitat (PSOE) però admet deficiències en la seva coordinació.
La Policia, encarregada de la custòdia dels migrants, no sabia què fer i va decidir traslladar-los al garatge de la comissaria de Maspalomas. "La situació no era nomal. Arriben fets pols, encara que estiguessin estabilitzats, hi ha gent que arriba sense poder tenir-se en peu per culpa de l'esgotament i no tenim un lloc on deixar-los", assenyala un portaveu del Sindicat Unificat de la Policia a Canàries.
"Demanem un centre o espai habilitat per a aquests casos, en el qual estiguin assistits, i en el qual puguin descansar, encara que ja hagin passat per l'hospital. Així, serien traslladats a comissaria només quan recuperessin les forces", proposen des del SUP. "¿Quins tràmits realitzarem amb ells si no poden ni tenir-se en peu o estan destrossats?", Es pregunten.
Cada vegada que una pastera pateix un naufragi, sonen les denúncies de les ONG especialitzades, que critiquen "la falta d'humanitat" a l'hora de rebre'ls: la dificultat de parlar amb els supervivents, d'obtenir els noms dels morts, la retenció de aquests en una comissaria malgrat el seu esgotament, la impossibilitat de calmar els familiars.
"Quan ocorre una tragèdia al mar, les famílies ens truquen desesperades. Com en qualsevol tragèdia, els éssers estimats volen saber si la seva dona, la seva filla, el seu germà estan entre els morts o els supervivents, però, llevat d'excepcions, no solen facilitár-lo", diu Maleno. "Són tragèdies com qualsevol altra i s'han de tractar com a tal. No diem que no apliquin la llei d'estrangeria. Demanem que, en primer lloc, es presti assistència psicològica, sanitària. Que difonguin el llistat de noms de les persones que han arribat amb vida, o d'aquelles que troben a faltar els seus companys, perquè els seus familiars tinguin informació", explica.
Demanen l'aplicació del 'Protocol nacional d'actuació Medicoforense i de policia científica en successos amb víctimes múltiples'. "Hi ha una sèrie de normes bàsiques d'assistència i d'identificació de morts. S'apliquen en accidents de tren, d'avió, en atemptats terroristes... ¿per què no s'activa després dels naufragis?, perquè són negres?", Es qüestiona un membre de Caminant Fronteres.
"Això és una tragèdia terrible, han passat sis dies a l'aigua, si arriben a estar unes hores més tots haguessin mort. Imagina com estan a nivell psicològic. El seu lloc no és una comissaria", insisteix Maleno a ELDIARIO.ES
Sin comentarios...
ResponEliminaIndignante
el que et deia ahir Miquel, els tracten de qualsevol manera, com si no fossin persones....
ResponEliminaEsto tiene difícil solución, mientras la gente se meta en pateras para ir al fabuloso mundo desarrollado, pasara esto y nadie quiere hacerse cargo y cuando digo nadie, es nadie. Mira los "civilizados países nordicos" cuando el problema se les acerca, ¿no se acuerdan de lo que nos recomendaban a nosotros?. Es increíble que se puedan mover fortunas por todo el mundo en cuestión de segundos, (fortunas obtenidas en muchos casos por causas que llevana esta gente a emigrar) y no se puedan fiscalizar y a las personas se las ponga o se las quiera poner numeros...Un saludo
ResponEliminalo sé Daniel, y ni sabemos cuantos migrantes andan por Europa, que si un millón, más o menos, ni se sabe ni les importa a estos Estados, en el fondo, si se mueren unos cuanto, mejor para ellos, menos gastos-
ResponEliminaAixo ho pagarem, i no ho pagarem amb diners.
ResponEliminai amb més que diners Gemma, i no falta gaire temps.
EliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina