Crec que el primer que hauria de fer l'Alcalde de Girona és canviar-se nom i cognom, Frank Spencer o Leonard Rossiter serien bons, un per 'n'hi ha que neixen estrellats' o l'altre per: 'aixó s'ensorra'. Tambè es podria fer dir Louis de Funes, 'el mosso d'esquadra a Cadaquès', i algún altre que ara no s'ha m'acut. Miguel Gila, no, 'oiga..'es el Ay untamiento' és massa previsible, i Gila era molt Gila. I és que des que Albert Ballesta és alcalde, Girona té un protagonisme a les pàgines de política dels diaris com mai s’havia vist. Comparats amb el seu, els mandats del seu antecessor, el president Carles Puigdemont, van ser un autèntic erm informatiu. Ballesta s’ha guanyat un lloc al rànquing dels alcaldes coneguts, encara que la seva popularitat no va precisament en el sentit que ell voldria, li queda poc per ser carn del Polònia, i habitual de l'APM.

El que comença malament acaba malament, la seva elecció ja va ser extravagant. Puigdemont el va imposar sense importar-li la greu crisi que va desencadenar al seu grup i la perplexitat que va sembrar entre la ciutadania. Ballesta anava de número 19 a la llista i perquè finalment fos alcalde van haver de renunciar tots els candidats que el precedien, inclosos els nou regidors de CiU que fins llavors havien estat picant pedra

La seva primer relliscada al capdavant del consistori es va produir només de començar: es va equivocar al prometre el càrrec i es va haver de repetir el ple. Aquesta polèmica decisió podria haver-se diluït amb el temps, però Ballesta va avivar les brases quan es va equivocar al prometre el càrrec, al gener, i es va haver de repetir el ple de proclamació. L’oposició no va deixar passar l’oportunitat. «Som la riota de Catalunya», van proclamar. Un vergonyós ridícul que la ponderada Girona viu amb especial indignació i que ha impulsat les comparacions de Ballesta amb el desaparegut Louis de Funes, l'actor francés molt popular als anys 60.

Ja d’alcalde, una de les primeres mesures de Ballesta va ser ordenar que les campanes de la catedral de Girona tornessin a tocar a les nits. Hi ha qui va interpretar la iniciativa com una pusil·lànime cessió a les pressions dels veïns del Barri Vell que defensaven la continuïtat de la tradició. Una altra lectura és que l’alcalde va actuar per solidaritat, conscient que, igual que la catedral, durant les últimes setmanes ell també havia anat de campanada en campanada.

L’últim repic ha sigut el pacte fallit amb Ciutadans per tirar endavant el cartipàs municipal i posar-se un sou (que encara no té), juntament amb la humiliant derrota que va patir al ple que va convocar dijous passat per tirar endavant el seu salari, encara que fos amb rebaixes.

El nomenament de Puigdemont com a president va sorprendre molts catalans, però la designació de Ballesta com a alcalde encara va deixar més perplexos molts mossos que el coneixien. «Hi va haver comandaments que deien que ens havien tret un pes de sobre», recorden. Al ple en què va haver de repetir el jurament, Ballesta va reivindicar «el dret a equivocar-se». I la pregunta que ara es fan tots a Girona és: Sí, però, ¿fins quan?. Decididament, n'hi ha que neixen estrellats. ¿QUI VEURÀ LA REINA EL DIA DE NADAL?