Quan els dimarts i els dijous a la tarda, vaig a portar el petitó a l'IES Gaudi, de tornada, passo per davant del CEIP Torreguitart, que té davant mateix la plaça Pompeu Fabra. En aquest CEIP a l'hora d'entrar els hi posen música, Bon dia, dels pets és recurrent, i altres cançons actuals en català, castellà o anglès.
Però l'altre dia es va produïr un instant màgic, la cançó que sonava era: paraules d'amor, em vaig aturar en passar per davant de l'Institut per escoltar-la, aleshores em vaig adonar que davant meu hi havia una parella gran, palplantats, que ensimismats i amb els ulls entornats escoltàven Serrat com jo. Vàrem creuar una mirada de complicitat mentre me n'anava cap a casa, i pensava en la cançó dels vells amants, que per Sant Jordi ell li compra una rosa embolicada amb paper de plata, i amb els qui havia compartit un instant d'emoció.
Un bon tema, un molt bon tema.
ResponEliminaSalut
Es preciosa, sempre m,ha agradat molt la lletre...No en sabiem mes teniem quinze anys.. Dona una sensacio real de que l amor se ls menja...
ResponElimina