No sóc molt d'obituaris, però aquest és un cas especial, on la personalitat de l'escriptor estaba fins i tot per damunt de la seva obra. Umberto Eco, autor de les novel·les «El nom de la rosa» i «El pèndol de Foucault», va morir ahir als 84 anys. El diari «La Repubblica» ha anunciat la seva desaparició dient que era "l'home que ho sabia tot". El recordem amb 14 reflexions seves.


1. «El món està ple de llibres preciosos que no llegeix ningú.»

2. «Els intel·lectuals no resolen les crisis, més aviat les creen.»

3. «Els llibres són d'aquella classe d'instruments que, un cop inventats, no es poden millorar, perquè són bons. Com el martell, el ganivet, la cullera o les tisores.»

4. «Tenir enemics és important no només per definir la nostra identitat, sinó per tenir un obstacle amb relació al qual mesurar el propi sistema de valors. Quan l'enemic no existeix, convé construir-lo.»

5. «L'ordinador no és una màquina intel·ligent que ajuda gent estúpida, és una màquina estúpida que només funciona en mans de gent intel·ligent.»

6. «En el fons, la pregunta fonamental de la filosofia (i de la psicoanàlisi) coincideix amb la de la novel·la policíaca: qui és el culpable?»

7. «Tots els poetes escriuen poesia dolenta. Els poetes dolents la publiquen, els poetes bons la cremen.»

8. «Som allò que els pares ens van ensenyar quan no estaven intentant ensenyar-nos res.»

9. «Saviesa no és destruir els ídols, sinó no crear-los mai.»

10. «Res dóna més valor a la por que la por dels altres.»

11. «Adoro els gats. Són de les poques criatures que no es deixen explotar pels seus amos.»

12. «Quan els homes deixen de creure en Déu, no és que no creguin en res: creuen en tot.»

13. «Escriure és una manera de mantenir-se jove.»

14. «L'autor hauria de morir-se després d'haver escrit la seva obra. Per aplanar el camí al text.»

 NACIODIGITAL.CAT